Espanya i Catalunya, sí. En realitat, un tren és un mitjà de transport. O funciona bé o no funciona, però trobar-li atributs patriòtics té el seu mèrit… Com unes sabates: o serveixen per caminar o no serveixen. I “serveixen” té a veure amb el cost, la qualitat, el manteniment, la resistència… però no amb el patriotisme del sabater. Però, dels Pirineus en avall, els trens són coses patriòtiques. L’AVE, per exemple, no té cap mena de justificació econòmica o d’utilitat pública: és un caprici de rics i per a rics, amb pèrdues astronòmiques que paguem entre tots. Per què som líders mundials en AVE? Per què no ens importa quants viatgers l’utilitzen? Perquè Aznar va decidir, “con un par”, que l’AVE havia d’unir totes les capitals de província amb Madrid. Havia de ser el “loctite” de la unitat d’Espanya.
I a Catalunya, com anem de trens patriòtics? Bé, gràcies. Massa arruïnats com per pagar inversions faraòniques, si fallen els trens de rodalies ho solucionem amb la independència. Millor solució ferroviària seria fer-nos alemanys, però no, aquí la independència serveix fins i tot per no costipar-nos quan fa fred. Té cap sentit? El més mínim, com l’AVE. I si el sistema és un desastre, que s’hi acosta, traiem les enganxines i que posin les de la Renfe. En qualsevol cas, parlem de trens, de coses que es mouen sobre vies i transporten persones i coses… Bé, coses, no, que a Espanya el tren curiosament no serveix per transportar mercaderies. Per alguna raó estranya, els trens es barregen amb el patriotisme. Podria ser la cervesa o la producció d’ordi, però aquí ens ha donat pels trens. I continuem confonent-nos. Un tren és només un tren. Per millorar-lo o tancar-lo, calen solucions ferroviàries o de gestió o d’inversió, però no patriòtiques. Seria molt higiènic separar coses, debats, qüestions. Els trens normals i els AVE faraònics no necessiten una Catalunya independent ni una Espanya enganxada amb loctite per funcionar bé. Necessiten un país seriós i administracions serioses. I després, clar, parlem de la pàtria. Però, si pot ser, sense barrejar-ho tot per no anar enlloc.
