L’antipatia generalitzada contra els polítics està més que justificada per les accions d’uns quants que, amb els seus fets o omissions, han provocat autèntiques destrosses en la moral i la butxaca dels ciutadans.
Són els casos de corrupció, que amb contundència han de ser resolts pels tribunals, però passem per alt els errors que es cometen per les administracions i pels seus dirigents. És el rendiment de comptes, que tothom posa al seu programa electoral, però sobre el qual ningú en canvi és capaç de donar explicacions creïbles quan s’equivoca i molt pocs demanar-les quan les coneix.
Terrassa és un clar exemple de ciutat en què s’han produït errors com per haver-nos de preocupar molt. Els poso quatre exemples:
EXPROPIACIÓ DEL CARRER D’EXTREMADURA: l’Ajuntament va expropiar per un valor de 686.000 euros i el Tribunal Suprem va acabar fixant una condemna per un import de 8.976.000 euros, és a dir tretze vegades més.
CONCESSIÓ DEL SERVEI D’AUTOBUSOS: fa poc desistida, costarà dels 4,9 milions d’euros previstos a pagar en el contracte als 7 milions que costava l’anterior, és a dir 2,1 milions per any. Amb una previsió d’almenys mig any per engegar, un de publicitat obligada i un de tràmit, el sobrecost per als terrassencs serà de més de 5 milions d’euros.
ELS DANYS DE LES VENTADES: el dia 23 de febrer la Diputació de Barcelona publicava una resolució on s’indicava com s’havien de tramitar les sol·licituds de subvenció pels danys patits pel vendaval. El 23 d’abril (dos mesos després) en comissió d’urbanisme el govern del PSC/ICV no coneixia l’existència de la resolució. El Grup Municipal de CiU va explicar al govern com fer-ho i ho va explicar també a la ciutadania. L’equip de govern s’havia limitat a demanar el dany per massa forestal, oblidant el dany urbà que era el més quantiós.
LES RIERES: el govern del PSC/ICV té un contenciós amb l’ACA, i entre tant les rieres de les Arenes i del Palau tenen autèntics boscos en el seu interior (que mai plogui torrencialment perquè hi haurà una desgràcia). Hi ha dos precedents idèntics (doctrina consolidada) que han donat la raó a l’ACA (o similar) en el sentit que el responsable de la neteja de les rieres és l’Ajuntament; un en el cas ACA/Blanes on el TSJC ha donat la raó a l’ACA, i un en el cas Salamanca/Junta Castella Lleó, on el Tribunal Suprem ha donat la raó a la Junta.
Els dos primers són especialment sagnants perquè les pèrdues són quantificables econòmicament i tirant pel baix superen els deu milions d’euros.
I la conclusió és clara, amb aquests diners que s’estan pagant ja, Terrassa podria destinar recursos per a vivenda o per a beques menjador, tan necessaris per a les famílies que pitjor estan patint la crisi. O, perquè se’n facin una idea, un pavelló esportiu costa uns 2 milions i un institut, entre 4 i 5 milions.
En aquest context és fàcil recórrer al tòpic que Terrassa necessita un canvi, un tòpic utilitzat per quasi totes les forces polítiques que concorren a les eleccions. Però em permetran que fem una passa més endavant; el que necessita Terrassa és ser governada perquè els exemples que els he posat són autèntics sinònims de desgovern.
A tocar tenim fer possible que el rigor, la professionalitat, la transparència i el rendiment de comptes entrin en el govern de l’Ajuntament. Els casos que els he explicat i el deute consolidat segons publicava el País la setmana passada, de 211 milions, ho fan senzillament imprescindible.
