Mires per la finestra i el paisatge és desolador. Les botigues tancades, només resisteixen els supermercats i poc més. Els parcs solitaris. Les
forces policials mantenen buits els nostres carrers. Enmig d’aquest trist silenci, s’escolta una veu. La veu al uníson dels cors generosos i altruistes dels metges, infermers i altres agents sanitaris que es deixen la pell per persones que ni tan sols coneixen i per les quals estan
disposats a donar la vida.
Vosaltres sou els nostres àngels de la guarda. La vostra exemplar dedicació és una llum que il.lumina cada llar del nostre país. Gràcies a vosaltres podem tastar la solidaritat en majúscules i l’entrega incondicional.
Endavant, no esteu sols. Us donem la mà. Ens unim a vosaltres amb les nostres lluites diàries des de casa. Persones com vosaltres són les que feu possible que continuem somiant amb la bondat de l’ésser humà. Gràcies.
