Anna Flotats, educadora i divulgadora d’educació afectiva sexual de Matadepera, ha creat un projecte d’educació afectiva-sexual orientat a potenciar l’educació afectiva-sexual als centres educatius, des d’educació Infantil fins a secundària i adaptant-se a les necessitats i peculiaritats de cada centre. L’objectiu del projecte és trencar tabús, que la sexualitat deixi de ser un tema incòmode o problemàtic per a les famílies. El 2023 Anna Flotats publica la novel·la “Del Velcro al Porno”, ambientada a Terrassa i recentment, amb l’Associació Méliès, han rodat un curtmetratge amb alumnes de l’Institut Matadepera sobre el consum de la pornografia i les seves conseqüències. Anna Flotats també està col·laborant amb el Sex Education Film Festival que es durà a terme el pròxim 29 de gener a Terrassa.
Parlem amb ella sobre els seus projectes, com ho està desenvolupant a les escoles i la rebuda que ha tingut.
Quan crees aquest projecte i quina és la teva motivació? Fa dos anys que estic plenament en el projecte, però fa anys que s’estava incubant. La meva passió sempre ha estat l’àmbit de la reproducció i em vaig formar en aquests aspectes. Em motivava molt veure com havia canviat la societat i com es tractava ara la sexologia i la sexualitat amb els adolescents a les aules. Vaig veure que es tractava igual a com es tractava quan jo era adolescent. Fa dos anys vaig decidir emprendre aquest projecte i també escriure el llibre.
Creus que es parla poc d’educació i salut sexual? L’escola del sexe està esdevenint en gran força a la pornografia i es necessitava fer un gir i innovar per poder introduir una base essencial com és l’educació sexual. Si les noves generacions no tenen una bona base en educació sexual pot tenir greus problemes en molts aspectes, com la violència. Un 89% dels continguts pornogràfics contenen violència verbal i física contra la dona i això s’està normalitzant molt.
Quins temes concretament abordeu al programa i com els tracteu a les escoles? El programa està centrat en tres mòduls que es treballen mitjançant jocs: El primer en la prevenció de l’addicció en l’era digital, el segon en prevenció de l’assetjament sexual i el tercer és trenquem estereotips de gènere i coneixem el nostre cos. Considero que l’era d’internet ha sigut una revolució i ens pot aportar moltes coses, però en l’àmbit de la sexologia hi ha moltes mancances perquè el sexe que es promou no és l’adequat. En el segon mòdul, tractem la prevenció perquè és un tema encara tabú i trobem abusos en molts àmbits. L’abús està en qualsevol entorn i a més el 84% dels agressors són de l’entorn de confiança. Donar aquesta informació als menors és molt important. Finalment, a l’últim mòdul treballem les masculinitats igualitàries que estan molt emmascarades. Donar tota aquesta informació per si a les aules hi ha algú que pateixi un assetjament és important perquè ho pugui verbalitzar de forma privada.
Sembla que a aquests temes se’ls hi comença a donar veu, com amb la comentada sèrie documental “Generació Porno” o inclús el tema de La Marató d’enguany. A què es deu això? L’era d’Internet ha provocat un canvi i en aquest aspecte, ha fet trontollar les nostres bases. Escoles i famílies intentem inculcar uns valors, però després veiem que la vida virtual dels adolescents té molta força. Les dades de la fiscalia de menors assenyalen que les agressions sexuals comeses per menors d’edat han augmentat un 116% en els últims cinc anys i una de les causes que destaca és l’accés precoç a la pornografia. Aquest accés ha provocat que necessitem amb urgència establir unes lleis que evitin que aquest contingut arribi als menors i, per altra banda, donar una formació per protegir-los.
Com es poden protegir els joves d’aquests continguts o conductes? Amb formació, educant-los i donant unes eines perquè puguin demanar ajuda si ho necessiten o en visualitzar un contingut pornogràfic, poder-ho compartir o denunciar-ho. També és important perquè puguin ser crítics si ho reben i puguin decidir si els hi aporten alguna cosa o no. No podem posar filtres perquè no els arribin aquests continguts, han de ser ells els que siguin crítics i siguin conscients que no els aporta res.
S’han naturalitzat conductes que no s’haurien de naturalitzar, sobretot amb Internet? La Universitat de les Illes Balears el 2020 va mostrar que el primer contacte que tenen els infants amb la pornografia és als 10-11 anys. Estem parlant d’edats molt joves on els continguts són altament violents i això té conseqüències. Hi ha actes i conductes que s’estan naturalitzant i això s’ha de treballar.
Sembla que el projecte ha tingut bona rebuda a les escoles i instituts… Quina valoració en fas? Ha estat molt positiva i estic molt contenta, ja no només pels alumnes sinó també pels professors i familiars que estan incorporant-ho en el seu dia a dia. Així i tot, no podem parar d’innovar. Estem a anys llum encara i, per tant, hem de continuar. Ara hem fet un projecte amb l’associació Méliès, que fa curtmetratges educatius. Amb els alumnes de tercer d’ESO de l’institut Matadepera hem fet un curtmetratge sobre el consum de la pornografia i crec que serà una eina per veure les conseqüències que pot tenir. No és just que internet sigui l’escola del sexe i t’ensenyi el que no ha de ser. Hem d’intentar aturar-ho.
