Matadepera

“El masclisme i les estructures patriarcals les tenim molt arrelades”

Entrevista a Txell Val, una de les integrants i impulsadores l’any 2019 de Saó Rebel, grup feminista de Matadepera

Txell Val i altres membres de Saó Rebel

Saó Rebel neix l’any 2019 com al nou grup feminista de Matadepera. La missió de Saó Rebel és esdevenir un espai de trobada feminista al poble per formar i compartir inquietuds. Des del grup duen a terme accions de visibilització, denúncia directa i reivindicació feminista, així com promouen activitats formatives i de sensibilització per fomentar la consciència feminista.

Entrevista a Txell Val, una de les integrants i impulsadores de Saó Rebel.

Amb quin objectiu neix Saó Rebel? Saó Rebel va néixer el 2019 a partir de l’interès d’un grup de dones que veiem la necessitat de donar resposta a la problemàtica derivada de la desigualtat i els estereotips de gènere. En definitiva, ens motiva la lluita contra el cis heteropatriarcat que continua bastint injustament la nostra societat. És un col·lectiu transversal i divers en molts aspectes, que té en comú l’interès i les sinergies per la lluita feminista. Saó Rebel es presenta com un espai de trobada per compartir inquietuds sobre el feminisme

Quantes dones formeu part del grup i que us uneix entre vosaltres? Actualment, formem part del col·lectiu unes 16 dones que estem entre els 18 i els 73 anys, fet que és molt enriquidor. Com bé es pot deduir dels nostres objectius, ens uneix tot el que busca la lluita feminista: com a dones del col·lectiu, tenir un espai de trobada, de sororitat, d’ajuda, de formació per cuidar-nos d’aquest entorn encara tan cis heteropatriarcal; com a dones del poble, dur a terme activitats de formació i conscienciació feminista al nostre poble, interpel·lar les institucions perquè es vetlli per la prevenció, la detecció i la denúncia  de les violències masclistes.

Quins són els valors que promou Saó Rebel? El feminisme, la lluita, la sororitat, la cura, la cooperació, el respecte, la llibertat.

I per què “Saó Rebel”? Posar nom al col·lectiu va ser força difícil, buscàvem un nom constructiu i amb força. Totes les persones del col·lectiu en vam aportar una pila i tots ens semblava que tenien un punt interessant, així que vam fer votacions i va guanyar Saó Rebel. Saó, que té dues definicions al diccionari -“Estat d’una cosa que ha arribat a maduresa, a perfecció” i “Estat de la terra, resultat d’una ploguda, que la fa particularment apta per a sembrar-hi i treballar-la”-, que per a nosaltres significa que tenim claríssim que els mots dones i feminisme van absolutament lligats, que partim d’aquí i lluitem des d’aquí, des d’aquests valors indiscutibles del feminisme i, Rebel, evidentment perquè per desgràcia, encara hem d’anar a contracorrent, rebel·lant-nos contra el patriarcat que continua marcant l’estructura de la nostra societat.

Quines activitats organitzeu des del grup? Hi pot participar tothom? Des del col·lectiu cada curs es promouen diverses activitats obertes a tothom, algunes són fixes cada any en unes dates assenyalades i d’altres sorgeixen segons la realitat i els fets que succeeixen al nostre poble i que ens interpel·len. Tenim un Club de Lectura Feminista que, a partir d’una selecció d’obres, busca la presa de consciència i la formació feminista, a part del gaudi. També fem accions en dies clau com el 25N (Dia Internacional contra les violències envers les dones), el 8M (Dia de les Dones), el 17 maig (Dia Internacional contra  LGTBQI+fòbia), el 28 juny (Dia Internacional de l’Orgull LGTBI+) i altres accions més puntuals que promoguin la conscienciació feminista com una ruta pel poble a la recerca de carrers amb nom de dona, una campanya per Reis per les joguines no sexistes, demanar a l’ajuntament que després de tota la vida venint reis d’Orient a Matadepera convidessin les reines d’Orient, accions per evitar unes festes de Sant Sebastià masclistes, promoure que les dones puguin portar el pi de Sant Sebastià lliurement i amb seguretat.

Heu notat un canvi positiu en els últims anys pel que fa al feminisme al poble? No sé si es podria parlar de canvi  social en general entre el nostre veïnat, perquè el masclisme i les estructures patriarcals les tenim molt arrelades, però sí que és cert que es percep que les dones i, en general, qualsevol col·lectiu no hegemònic tenim més aire per respirar, el fet de posar el feminisme i la diversitat de gènere al carrer, de visibilitzar-lo, de donar-li un espai, d’empoderar-lo, fa que les conductes  masclistes tinguin menys espai, que els masclistes no s’atreveixin a visibilitzar-se impunement, ja que el que tothom té clar és  que públicament no és políticament correcte.

L’any 2020 vau promoure que a la popular festa de la Baixada del Pi de San Sebastià el pi fos baixat per dones. Per quins motius considereu que no s’havia dut a terme abans? Bé, tots els actes de les Festes de Sant Sebastià, com a la majoria de les nostres festes religioses i tradicionals estan originàriament impregnats de “valors” patriarcals, no només la Baixada del Pi, que tradicionalment només portaven els homes i ja feia temps que les dones volien posar-s’hi, però gran part dels homes no els donaven l’espai, les expulsaven, a part, sovint s’hi produïen tocaments i altres agressions sexistes. El 2019, la Marina Porcar, també impulsora i membre de Saó Rebel, va crear un grup de whatsapp anomenat Matadepera feminista, del qual formem part una pila de dones del poble i entre totes ho vam aconseguir. El fet de tenir un espai impulsor i d’unió va permetre organitzar-nos i tenir la força necessària per ocupar un espai, literal i simbòlic, que feia temps que  reivindicàvem.

Quins canvis i accions creieu que encara són necessaris? Aquesta última pregunta és difícil de respondre. Crec que encara tot el que s’ha fet i es fa és necessari. Sí, tenim unes lleis per garantir els drets de les dones i del col·lectiu LGTBIQ+, però que sovint topen amb les estructures polítiques i socials establertes. Tenim un ajuntament que de tant en tant promou plans per a la Igualtat de Gènere o d’atenció a les persones del col·lectiu, però no saps ben bé en què es tradueix, de cara a la gent del carrer, on és tot això? Des de Benestar Social hi ha moltes paraules, però internes, on són totes les promocions públiques que haurien d’estar a peu de carrer perquè qualsevol persona se’n servís? Bé, i si deixem les “polítiques” i ens interpel·lem a nosaltres mateixes, tenim molta feina, tota la feina que reclamem a les institucions i que no arriba, per exemple, amb els nostres adolescents que beuen de les xarxes un discurs reaccionari de l’extrema dreta negacionista del masclisme, que s’eduquen sexualment amb el porno… O amb els homes, que no hi ha manera que a la majoria els interpel·li el discurs feminista, que es deconstrueixin, que deixin anar els seus privilegis i comparteixin aquell espai del qual en parlava anteriorment.

“El masclisme i les estructures patriarcals les tenim molt arrelades”
To Top