La il·lustradora matadeperenca Maria Bosque ha presentat recentment el seu primer llibre, titulat “L’Elna a la Vall de Collsacabra”. Aquest és el primer conte de la col·lecció “Descobrint Catalunya”, un projecte de Bosque amb el qual pretén crear una guia de viatge per fer turisme de poble i contribuir a descobrir indrets del país des d’una perspectiva familiar.
Quins són els teus inicis i la teva trajectòria professional en el món de la il·lustració? Per explicar els meus inicis, haig de remuntar-me a la meva infantesa, dibuixar sempre ha estat present a la meva vida i és una de les passions que encara conservo. L’esclat, però, va ser durant la pandèmia, com gairebé tots ens vam esforçar, superar i reinventar. La supervivència a casa amb criatures petites es va fer evident per tots aquells qui la gaudíem de la mateixa manera que la patíem i, és així, com dibuixant per les meves tres filles va sorgir la inquietud de dedicar-m’hi, participant en concursos de cartells arreu de Catalunya i algun d’estatal, obtenint alguns premis. Aquest va ser el moment que va començar a germinar la llavor del conte.
Com sorgeix la idea de fer “L’Elna a la Vall de Collsacabra”? Va sorgir arran d’una excursió que vam fer en família amb autocaravana a la comarca d’Osona, on vam descobrir els pobles de Tavertet i Rupit. L’experiència que vam viure va ser molt enriquidora tant en l’àmbit familiar com cultural i vaig decidir fer un conte pensat per a menuts i grans, on la fantasia es transformés en realitat i les aventures dels personatges es poguessin convertir en les nostres.
Aquest és el primer conte de la col·lecció “Descobrint Catalunya”. Què ens pots explicar d’aquest projecte? És una col·lecció on proposo engrescar-vos a descobrir indrets del nostre país en família, conèixer els orígens de les viles, us impregneu de les seves tradicions i les visqueu en primera persona, amb la finalitat de generar aficions i vincles familiars, a la vegada que adquirim coneixements i enriquim la nostra cultura. Moltes vegades anem a visitar poblacions, però no les acabem de descobrir del tot, és per aquest motiu que m’agradaria que el resultat d’aquest producte ens animés a profunditzar més enllà d’anar a visitar al lloc i fer la foto.
Com ha estat el procés d’elaboració d’aquest primer conte? Quant de temps hi ha dedicat al darrere? Molt treball d’investigació prèvia. Un dia, buscant informació vaig trobar una narració de la construcció del Pont Penjat de Rupit que en Xavier Crosas va transcriure literalment de les paraules de l’exalcalde de Rupit, el Sr. Francesc, “la història del pont penjant de Rupit d’un testimoni” que el vaig trobar molt interessant i va ser clau per narrar aquesta història. Com també va ser determinant tenir el privilegi de conèixer a Tessa Julià Dinarés, una escriptora catalana, nascuda a Matadepera i resident a Terrassa. Tessa, em va oferir la seva incondicional ajuda i gràcies a ella vaig trobar el fil conductor del meu llibre, a part de donar-me molts altres consells i eines per redactar-lo. No t’enganyaré, aquest conte l’he reescrit com a mínim 30 vegades, d’aquí els dos anys i mig que he dedicat a realitzar-ho, i per fi puc dir que em sento molt orgullosa del resultat.
Quines tècniques fas servir per il·lustrar? Doncs primer faig servir llapis i paper, i començo a dibuixar diversos croquis del que m’imagino i del que vull transmetre de les diferents escenes de la història. Després ho passo a l’ordinador escanejant els esborranys, i els obro amb el programa de Photoshop o Illustrator per digitalitzar-los i posar-hi color.
T’has inspirat en algun tema, il·lustració o persona en particular per crear aquesta història? Un dels meus principals referents ha estat Violeta Denou, il·lustradora i escriptora d'”En Teo descobreix Món” De petita sempre seguia les aventures d’en Teo, i en totes les seves il·lustracions els espais en blanc no hi tenien cabuda, i això m’agradava molt. Un altre gran referent que he seguit fins avui dia, és la Pilarín Bayés com a il·lustradora. Però al final, després de passar per moltes etapes de diferents tipus de dibuix, adquireixes un estil propi que fa que treballis més còmodament i amb més agilitat.
Com descriuries el conte en tres paraules i a qui el recomanes? Local, familiar i aventurer. El recomano als nens i nenes a partir de set anys, moment en el qual s’inicien a la lectura, a persones que tinguin curiositat per descobrir indrets del nostre país i als pares i mares que vulguin fer servir el conte com una eina per a treballar les emocions i els valors amb els infants.
