La Júlia Strappato és una esportista d’elit matadeperenca que juga a la Divisió d’Honor Femenina de hockey del Club Junior de Sant Cugat i a la Selecció Espanyola de hockey herba. Strappato va iniciar-se al CD Terrassa per tradició familiar, i amb només 23 anys, ha competit en importants campionats com l’Europeu Sub21 de València, on va ser nominar millor jugadora del torneig o el més recent, la Final 4 d’aquesta temporada, on van guanyar la primera lliga de la història del club. En l’actualitat la jugadora també estudia disseny d’interiors a l’escola municipal art i disseny de Terrassa.
Què et porta a jugar a hockey? Després d’haver provat el tenis i el futbol, em vaig apuntar a hockey al Club Deportiu Terrassa amb 7 anys per tradició familiar. En aquell moment la meva tieta, la Maite Garreta, era la capitana del primer equip del club i també hi jugaven tiets i cosins meus durant bastants anys.
Quins aprenentatges vas adquirir al Club i quins records en guardes? Guardo molts bons records del CD Terrassa. He crescut allà, m’hi he passat moltes hores jugant, entrenant o simplement passant-m’ho bé amb la seva gent. He conegut a amigues que són per tota la vida i he tingut la sort de créixer i viure experiències úniques i inoblidables amb elles. Records de molts èxits que ens van fer créixer com a persones i com a equip. També m’han ensenyat els valors de l’esport i els de formar part d’un equip, per tot això estaré eternament agraïda al meu club.
I després vas arribar al Junior. Vas notar un gran canvi? Vaig notar un gran canvi en l’àmbit d’intensitat i de competència als entrenaments. Tothom s’hi deixa la pell fins a l’últim minut de cada entrenament, ningú vol perdre ni un exercici de possessió, i això és una cosa molt positiva. També vaig notar un canvi important a l’hora de competir per títols i jugar finals, la responsabilitat que comporta i la pressió a la qual estàs sotmès. Tot depèn de cada detall de cada instant d’un partit determinant, que farà que siguis el millor o no.
Què exigeix estar a la Divisió d’Honor Femenina i a la Selecció Espanyola? És un sacrifici important, realment és un estil de vida ser esportista d’elit 365 dies a l’any. Són moltes hores d’entrenament, durant la lliga compagines els entrenaments de club i de selecció, i quan la lliga s’atura, és quan s’aprofita per fer concentracions, gires i tornejos amb la Selecció. Al final és molt temps fora de casa. En resum, poques vacances i pocs moments per desconnectar. Per això és molt important tenir una bona preparació física, una bona alimentació, un bon descans i sobretot una bona salut mental per rendir al 100%. Ser capaç de gestionar aquesta situació mentalment per mi és l’aspecte més crucial de tots, sense una bona mentalitat no pots gaudir d’allò que fas. Per experiència pròpia, a vegades costa de veure-ho i de detectar-ho, però és important demanar ajudar i acudir a un professional. Aquest tema és una cosa que s’hauria de normalitzar i no tenir por de què pugui pensar la gent, i crec que cada vegada s’està avançant més.
Com compagines estudis amb entrenaments? En el meu cas ha sigut complicat perquè els dos estudis que he realitzat, han sigut de tardes i m’han coincidit amb hores d’entrenament… A això, s’hi sumen els períodes de selecció i tot plegat fa que no sigui fàcil seguir el fil de les classes. És molt important organitzar-se i també que les universitats o les escoles ajudin a compaginar la carrera des de la distància amb l’esport d’elit, però no sempre passa.
L’any 2021 vas ser designada com a millor jugadora de la Lliga de Divisió d’Honor Femenina 2020-2021. Com et vas sentir en aquell moment? Aquella temporada va ser la primera amb el Junior i aquesta designació va ser molt important per mi perquè va ser un any de molts canvis a nivell de hockey i també personals. A vegades has de sortir de la teva zona de confort per continuar creixent i va ser un premi per haver fet aquest pas. Ser la millor jugadora de la temporada amb un dels millors equips de la lliga va ser una gran dosi de confiança.
Al llarg de la teva carrera en el hockey, quins campionats i victòries destaques? Tinc molt bon record de l’Europeu Sub21 de València l’estiu del 2019, on vam quedar primeres i em van nominar millor jugadora del torneig. Vam viure una experiència increïble on vam aprendre que es pot aconseguir qualsevol cosa que et proposis i és fonamental creure-hi fins al final. Vam guanyar a Holanda a la final per shoot outs després d’empatar quan quedaven menys de dos minuts. També destaco la Final 4 d’aquesta temporada passada amb el Junior, on vam fer història en guanyar la primera lliga de la història del club.
Quin ha estat fins al moment el teu repte més gran com a esportista? El repte és ser capaç de gaudir el dia a dia. Hi ha moments molt durs, on entrenem moltes hores o t’espera una concentració molt llarga per endavant. No només has de suportar l’esforç físic, hi ha moments que estàs sotmès a molta pressió, com per exemple entrar en una llista per disputar un torneig amb la selecció. A més, l’esport no sempre és just i no obtens la recompensa d’aconseguir el teu objectiu, la gestió emocional de tot plegat no és fàcil. A vegades, hi ha moments en què et preguntes si val la pena tant esforç i és importantíssim recordar sempre el motiu pel qual ho fas, el teu principal objectiu, no l’has d’oblidar mai.
Tens alguna meta o somni esportiu? Jugar uns Jocs Olímpics i fer un bon paper.
