El 10 d’agost de 2003 un incendi va afectar el parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i la comarca, amb 4.558 hectàrees afectades pel foc, unes 1.500 dins l’espai protegit. A més, hi va haver cinc morts d’una mateixa família en una masia de Sant Llorenç Savall, la Cabana d’en Felip. Les flames van afectar les comarques del Vallès Occidental, el Vallès Oriental i el Bages.
S’han complert 20 anys d’aquesta tragèdia que va començar a la Vall d’Horta. El foc va dirigir-se cap a Granera i també a poblacions com Mura, Talamanca i Monistrol de Calders, fet que va obligar a desallotjar unes 500 persones i a tallar l’accés a Sant Llorenç Savall. Més tard, també es van tallar altres vies com la carretera de Talamanca, a l’alçada dels Rourets, ja que el foc amenaçava d’afectar el Coll d’Estenalles.
El foc havia arrasat unes 1.000 hectàrees i, al vespre, semblava que estava controlat quan va revifar. Tot i que es va controlar el 13, les tasques d’extinció es van perllongar fins al 16 d’agost. En total, es van mobilitzar més de 2.000 bombers, 291 vehicles terrestres i 29 mitjans aeris, que van volar 459 hores i van llançar 5 milions de litres d’aigua en més de 5.000 descàrregues. El foc va cremar més de 4 milions d’arbres, l’equivalent a un 10% de l’espai protegit del Vallès i del Bages.
Segons dades dels agents rurals, un cop extingits els diferents focus, el municipi amb més hectàrees cremades va ser Sant Llorenç Savall amb prop de 2.000 hectàrees. El va seguir Granera, amb gairebé 1.300. A més, es van cremar 500 hectàrees a Monistrol de Calders, més de 300 a Mura, més de 375 a Gallifa i més de 100 a Castellterçol. Del total de les prop de 4.600 cremades, 3.790 corresponen a superfície arbrada i 723 a espais protegits inclosos al Pla d’espais d’interès natural (PEIN), segons dades del Departament de Medi Ambient. Va ser, en resum, un dels capítols negres en la història de la nostra comarca.
