Nascut l’any 1970, Guillem Montagut va viure a Can Solà del Racó fins als 20 anys. Es va formar com a Tècnic Agropecuari i Tècnic Agroalimentari a l’Escola Agropecuària de Caldes de Montbui i va fer altres formacions segons les seves inquietuds. Molt vinculat a grups i associacions locals, l’any 1990 Montagut va fundar i entrar als Bombers Voluntaris de Matadepera i el 2000 es converteix en el seu cap durant set anys. Des dels 15 anys ha ajudat a l’Agrupació de Defensa Forestal i també ha passat pels amics del teatre del poble. Del 2018 al 2022 va ser president de la Germandat de Sant Sebastià de Matadepera. A les eleccions del 28 de maig, Som-hi Matadepera va obtenir 1464 vots, aconseguint 5 regidors a l’Ajuntament. El 17 de juny, es va celebrar el ple d’investidura a Matadepera i Guillem Montagut va ser escollit nou alcalde de Matadepera.
Quina és la teva història aquí al poble de Matadepera? Sempre he intentat estar involucrat en una entitat o altra i sempre col·laborar pel bé del poble. Tinc aquella inquietud que em va portar a ser cap de bombers, a estar a la Germandat i, tot i que segur que no soc el que millor es coneix el poble, quan veig coses que es poden fer millor m’agrada involucrar-m’hi, per això em vaig presentar en aquestes eleccions.
Com et sents després de ser elegit alcalde? A l’inici vaig sentir vertigen. Després vaig veure que realment era el que perseguíem, el què buscàvem i entenem que tenim un equip potent a Som-hi i també ERC amb l’Anna Piñol, que des del primer moment li vam trucar i ella va estar molt predisposada a treballar amb nosaltres. Hem intentat fer un govern de consens amb un altre grup polític com Junts per donar més consistència al consistori i governar tenint 3 punts de vista diferents, ajudant i decidint de quina manera volem tenir el nostre municipi.
Per què vas decidir fer un pas endavant i presentar candidatura a les eleccions amb Som-hi Matadepera? Jo fins a cert punt entenia que el meu pas pels bombers havia ajudat al fet que la gent em conegués una mica més i el pas per la germandat va acabar d’impulsar la meva figura al poble. No m’he considerat mai un personatge públic, però potser d’alguna manera la gent em tenia vist i confiava en mi per la gestió que havia pogut fer a les entitats on hi he estat. Vaig veure que potser tenia una certa rellevància per presentar-me a unes eleccions, però quan vaig decidir fer primer l’associació de Som Matadepera, érem només dues persones. A poc a poc se’ns va anar ajuntant una sèrie de gent molt preparada i involucrada en el poble i vam decidir fer un pas més.
Creus que la tria del vostre partit te a veure amb la crisi de confiança de la ciutadania cap a la política? Sí, totalment d’acord. Quan vam començar a moure’ns com assemblea ens van venir expolítics del poble, però no vam voler que se’ns pogués vincular a cap moviment polític. Nosaltres dèiem i encara diem que no som polítics, som més gestors que una altra cosa, i volem continuar treballant així. La CUP va dir que no es presentava i ens va voler donar els seus drets electorals perquè tinguéssim alguna cosa per començar, però vam defugir. Vam escollir les persones que vam considerar més preparades per tirar endavant aquest projecte. A l’Ajuntament hem entrat 5 persones, però els altres 8 que no han entrat no els hem deixat fora. Jo considero que la gent que ha anat a votar estava cansada de la política en general. Hem tingut quatre anys de pandèmia i podia ser una excusa de manca de gestió, però pensem que fins i tot és quan més gestió hauria estat necessària. Com a ciutadà i no com a alcalde he trobat a faltar un líder sòlid i consistent. Potser la gent ha escollit la gestió abans que la política en aquestes eleccions.
Quins són els reptes que afronta el govern actualment? Els principals reptes que afrontem és mantenir-nos vius econòmicament. Matadepera pot sortir a les notícies com a poble ric, però els recursos que té l’Ajuntament són molt limitats i les despeses són increïblement altes. Hem de tenir en compte que fa molts anys que no hi ha cap pujada d’Ibi, que no s’apugen les taxes de clavegueram, o no es fan coses que s’entenen com a impopulars. El que des del municipi, Ajuntament i veïns hauríem d’entendre és que si volem aquest model de poble residencial on no hi hagi polígons industrials, on no volem una activitat que ens enriqueixi d’alguna altra manera que ens aporti diners a les arques públiques per fer inversions en infraestructures, haurem de pagar més impostos.
Com penseu dur a terme el vostre projecte? Quines són les vostres prioritats? De moment, endreçar. Ens hem adonat que hi ha moltes despeses supèrflues que s’han de qüestionar. Hi han partides econòmiques que s’estan donant depèn de quines entitats i a gent que s’han de posar en dubte, com el camp de golf, la gestió de les zones esportives… en definitiva, hem de mirar de repartir els recursos per igual a tothom.
Heu esmentat en diverses ocasions que voleu escoltar al jovent. Quines són les vostres prioritats pel que fa als joves? Les primeres i les més bàsiques, és que els joves puguin gaudir del municipi, de la festa i tinguin el seu espai sense tenir la necessitat de marxar a altres llocs. Sabem que l’oferta que hi ha a Terrassa o a Sabadell és més gran i ho tenen aquí al costat, però volem que la primera copa, el primer lloc de trobada i el primer contacte el tinguin aquí al poble. La segona és el tema de l’habitatge. Hi ha un problema amb aquest i s’ha de començar a gestionar. Hem de mirar normatives i contractes per donar una rotació a l’habitatge públic i que la primera ajuda pugui ser la de l’Ajuntament. No podem dir que farem habitatge públic per tot el jovent del poble perquè això no és realista, no volem enganyar. Volem informar bé a tothom dels recursos que tenim, quins podem gestionar i de quina manera ho podrem fer.
Per quins motius t’agradaria que se’t recordés amb els anys aquí al poble? Jo mai m’havia plantejat arribar a ser alcalde. Si algú m’ha de recordar per alguna cosa que sigui per honest. No tinc ganes que em recordin per grans coses bones ni tampoc de dolentes. Que sigui la gent la que valori la feina que s’ha pogut fer els anys que jo pugui estar al capdavant.
