L’Estanc Margarit de Matadepera ha tancat portes. El nou estanc de la carretera de Terrassa ha provocat l’adeu d’un dels establiments històrics de la població, situat al carrer Sant Joan 33. Com explica Matadepera.cat, Pepe Margarit regentava el local des de feia més de 30 anys. I abans que ell ho havia fet el seu pare, Josep Maria i Germà. L’establiment era un servei públic: havia acollit també la centraleta de telèfons del poble i una botiga on s’hi podia comprar de tot.
Josep Maria també va ser alcalde de Matadepera entre 1960 i 1965 . Ell va ser qui va aconseguir la llicència per obrir l’estanc. Abans, als anys 1940, quan va començar l’activitat, només era estanc, tot i que en algun moment d’aquella dècada va acollir la centraleta telefònica del poble, de la que n’era responsable la Vídua Valls. Segons la informació de Matadepera.cat, al 1956 se’n va encarregar Dolors Coll i Torres, esposa de Margarit.
Fins l’automatització del servei als anys setanta del segle passat, les trucades telefòniques passaven per una centraleta que contactava els dos comunicants a través del sistema de clavilles. La centraleta va ser de les últimes a automatitzar-se a tot Espanya i en ella hi van treballar quatre de les filles del matrimoni: Maria, Carme, Rosa i Anna.
Botiga, també
Al binomi estanc – centraleta s’hi va afegir també durant molts anys una botiga. Allà s’hi podia trobar gairebé de tot: llibres escolars, petards per la revetlla de Sant Joan. El pare Margarit ho va deixar i durant els anys 1980 va agafar el testimoni el seu fill Jordi (que anys més tard regentaria una llibreria a la cantonada del carrer de Sant Joan i la carretera de Terrassa). A finals d’aquella dècada un altre fill, en Pepe, se’n faria càrrec del negoci. Fins ara.
“Han estat 33 anys, que resulta ràpid de dir. I encara que no deixa de ser un tòpic, per aquí hi ha passat tot el poble. És per això que no puc deixar d’estar molt agraït a tots els amics i coneguts que han format part d’aquest establiment durant tant de temps”, diu en Pepe Margarit. Matadepera acomiada un comerç que ha estat dipositari de bona part de la història del poble.
