Després del 3G i el 4G, els telèfons mòbils i les “tablets” es preparen per rebre la tecnologia 5G, que ha de permetre que la connexió a internet sigui més ràpida que la fibra òptica i que obrirà un ventall de noves aplicacions per als usuaris. L’any 2020 pot significar un pas endavant per al 5G, la pròxima tecnologia a través de la qual ens connectarem als nostres dispositius mòbils. Baixar una llista de cançons d’Spotify en menys d’un segon, una sèrie de Netflix en quatre… o tenir la certesa que un missatge de WhatsApp arribarà al seu destinatari encara que al nostre voltant hi hagi milers de persones són alguns dels avantatges d’aquesta connectivitat. Els fabricants i les operadores ja en preparen el terreny.
El 5G substituirà la tecnologia 4G, la connexió mitjançant la qual avui en dia portem internet a la butxaca. El 4G, que es va llençar al mercat a finals del 2013, quedarà així superat per unes noves xarxes que ampliaran les possibilitats per als particulars i per a les empreses.
Amb el 5G, el principal canvi per als usuaris serà la capacitat de baixada d’informació i el fet que aquesta tecnologia suporta que el nombre de dispositius connectats en una mateixa zona sigui encara més elevat que amb el 4G. El motiu és que l’amplada de banda de la connexió passarà d’1 gigabyte per segon a 20, cosa que permetrà tenir més usuaris “online” alhora i amb velocitats de descàrrega superiors a les actuals.
“Les pantalles del mòbil han evolucionat des d’una resolució estàndard a l’alta definició, i després al 4K… Jo crec amb el 5G anirem pujant en resolució i qualitat de la imatge”, apunta Sergi Abadal, professor de xarxes al Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia (CITM) del campus a Terrassa de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). I és que el 5G és una comunicació útil per a la transmissió de vídeo de molt alta resolució.
Pero segurament la gran aplicació del 5G (i per on passa també el futur de la xarxa) és per la capacitat de comunicar objectes entre si de manera autònoma. És a dir, per l’internet de les coses. La nevera connectada virtualment que ens indica quan se’ns ha acabat l’aigua o quan caduca un aliment… sabatilles esportives que calculen quantes quilòmetres correm cada setmana i a quina velocitat… el plat on menja el nostre gos que, via “online”, racionarà per si sol el menjar a l’animal… Les possibilitats de l’internet dels objectes són inimaginables. L’alta capacitat de transmetre dades del 5G afavorirà el desplegament d’aquestes aplicacions tecnològiques tan avançades.
L’internet de les coses compta amb importants aplicacions en el terreny industrial. “Aquest concepte inclou dispositius que requereixen comunicacions massives de baixa capacitat, com ara sensors desplegats en ciutats intel.ligents, o dispositius que necessiten comunicacions de baixa latència i molt fiables, com és el cas de robots autònoms”, explica Pere Tuset, professor d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). El 5G permetrà, doncs, potenciar la internet de les coses industrial, és a dir, aconseguir que en una indústria totes les màquines estiguin “online” i que així, a través d’internet, puguem controlar-les en temps real des de qualsevol part del món.
Un altre dels camps que previsiblement potenciarà el 5G serà l’anomenada “realitat virtual”, “una tecnologia bàsicament centrada en aquestes ulleres que, en posar-nos-les, ens transporten a altres móns”, detalla el professor Abadal. En la realitat virtual, un problema fraqüent ha estat de latència o retard. “Quan et col·loques unes ulleres de realitat virtual, el que tu esperes quan gires el cap, és veure aquelles imatges de realitat virtual que el teu cervell ha pensat, ha processat, que veuries”, indica. I això fins ara no sempre ha estat possible perquè hi ha hagut un retard entre la previsió del nostre cervell i les imatges recreades en la realitat virtual, cosa que fins i tot de vegades mareja. Amb la major capacitat del 5G pot acabar-se amb aquest “delay” i de pas afavorir així la realitat virtual en “streaming”. O dit en unes altres paraules, la transmissió en directe i en realitat virtual d’un partit de futbol o de qualsevol concert.
Un “motor per al cotxe connectat”
El futur desplegament generalitzat del 5G també donarà un impuls a la conducció automatitzada, així com a les companyies interessades en el desenvolupament d’aquests cotxes del demà. La qüestió és que els vehicles autònoms necessiten arribar a uns nivells de seguretat òptims per formar part algun dia de la nostra realitat quotidiana. I la seguretat d’aquests vehicles té a veure amb la capacitat que tinguin els automòbils de transmetre informació “online” a una altísssima velocitat. És una informació que els cotxes han d’enviar a les infraestructures (per indicar, per exemple, la seva posició abans d’arribar a una cruïlla), als altres automòbils (per mantenir-ne ladistància de seguretat) i a si mateixos. Les xarxes 5G, gràcies a la seva elevada rapidesa, hi poden contribuir.
Una altra de les pràctiques lligades al 5G que poden créixer en un futur pròxim és la telecirurgia. Fa uns anys podria semblar ciència-ficció, però ja hi ha hagut les primeres experiències d’operacions mèdiques realitzades per un cirurgià dirigint un robot a distància. Aquestes operacions necessiten imprescindiblement que el retard en la transmissió sigui mínim, a causa de la precisió que requereixen, cosa que s’aconsegueix amb el 5G. Aquesta connectivitat també potenciarà la “telemedicina”, és a dir, la prestació de serveis mèdics a distància.
Però, quan? Sembla que haurem, però, de tenir una mica de paciència per experimentar totes aquestes aplicacions tecnològiques. Segons el professor de la UOC, Xavier Vilajosana, “no veurem les primeres xarxes 5G reals fins a finals del 2022 o principis del 2023”, a l’espera que s’acabin d’establir els estàndards internacionals d’aquesta comunicació mòbil. I, també, a l’espera que els operadors despleguin xarxes pilot que suportin les capacitats del 5G. Tot plegat farà que els fabricants treguin al mercat més mòbils amb aquest segell innovador.
