LLIBRES I CONFERÈNCIES. Albert Beorlegui treballa com a tècnic de Comunicació a l’Ajuntament de Matadepera però la seva gran passió és el cinema. Va publicar el seu primer llibre sobre el setè art l’any 1996. Actualment, es dedica a pronunciar conferències sobre història del cinema i en fa més de cent cada any. Aquestes darreres setmanes n’ha fet a l’Aula Gran i a l’escola Tecnos.
Quan va començar a fer conferències sobre la història del cinema?
De manera continuada, des del 2007. Al començament, en feia unes trenta a l’any, ara en faig més de cent. La setmana que ve en tinc sis de programades.
La mateixa conferència en sis ciutats diferents?
No. Cada any me’n preparo exhaustivament tres perquè a Barcelona me’n demanen tres a l’any. En tots aquests anys, n’he fet sobre més de 40 temes diferents. Segons el que em demanen a cada lloc on vaig, en pronuncio una o bé una altra. Aprenc molt investigant per a les conferències. Descobreixes autèntiques perles.
En fa per tot Catalunya?
Fins i tot alguna a Castelló, encara que la gran majoria són a poblacions de la comarca i de l’àrea metropolitana perquè m’ho he de compaginar amb la feina i de vegades resulta complicat.
A quin públic van adreçades?
Entre el públic hi ha de tot, gent que sap molt de cinema i altres que no tant. Per això el llenguatge ha de ser rigorós però planer, per arribar a tothom. Has de ser didàctic i proper. Sobretot faig conferències en aules d’extensió universitària, que depenen de la UPC, la Universitat de Barcelona o l’Autònoma, per a persones més grans de 55 anys. El públic adult sol tenir més bagatge cultural i emocional que els joves. De tota manera, fa poc n’he fet una a l’escola Tecnos i ha estat una experiència molt enriquidora i gratificant. M’ho vaig passar molt bé.
Sobre què tractava?
Sobre com el cinema ha tractat el futur. Vaig parlar de títols com "Metrópolis", "2001", "Blade Runner"…
Quina conferència li demanen més?
En tinc tres sobre Hitchcock que me les demanen molt.
Tres de diferents sobre el mateix director. Això és saber-ne molt.
Hitchcock dóna per a molt. De tota manera, l’important no és tant saber-ne molt com saber-ho transmetre, saber comunicar la passió i l’entusiasme.
D’això, a vostè no n’hi falta. Fa més de vint anys que escriu llibres de cinema, oi?
El cinema sempre m’ha agradat, és un dels grans patrimonis del segle XX. Porto vint-i-cinc anys fent activitats que hi estan relacionades. El primer llibre, que tractava del centenari del cinema a Sabadell, el vaig publicar el 1996. L’any 2009 amb el Jordi Tomàs vam publicar la "Història del cinema amateur a Catalunya". També he col·laborat en el "Diccionari del cinema a Catalunya", de Joaquim Romaguera.
Però no ha fet mai crítiques de cinema.
Crítiques, no, però he col·laborat en programes de ràdio de cinema. És que m’agrada més el cinema antic que l’actual. Confesso que ara vaig menys al cinema que abans. No cal estar a l’última de tot. Que consti que no dic que el cinema actual sigui més dolent perquè, de pel·lícules bones i dolentes, n’hi ha hagut sempre però jo gaudeixo més revisant els clàssics.
Quins són els seus directors preferits?
Alfred Hitchcock, John Ford, William Wyler, Billy Wilder, el Capra dels anys 30, Murnau, Mankiewicz, Fellini pel seu sentit estètic, Visconti. Ara li confessaré una cosa que potser molts pensaran que és una heretgia: el que no m’ha apassionat mai és la "nouvelle vague" francesa.
Ni Truffaut?
Truffaut sí, però Godard o Resnais no m’interessen gaire.
Li han demanat mai conferències sobre algun tema que no li hagi interessat?
Me n’han demanat sobre Woody Allen o Spielberg, però són directors que encara no han acabat la seva carrera i jo crec que la perspectiva històrica és molt important. No és que no m’interessin sinó que, com que encara són vius i en actiu, és massa aviat per parlar-ne.
Quins projectes té?
El 26 de març participaré en un acte amb Jan Baca presentant pel·lícules seves al Casal de Cultura de Matadepera. Pel que fa a les conferències, n’estic preparant una sobre compositors de bandes sonores i una altra sobre "Les pel·lícules que feien por als nostres avis", de cara a l’any que ve. A l’època de la Gran Depressió el cinema de terror de la Universal tenia un efecte catàrtic. I, per a més endavant, una sobre els clàssics de Disney i una altra sobre la influència de les pel·lícules en els canvis socials. //
