FOTOS D’ANIMALS. A Carol Estrada, de nom artístic Karolina Moon, l’acompanya la càmera de fotos des que tenia 11 anys. Després d’estudiar disseny a Barcelona i a Itàlia, va fer un curs de fotografia a l’IDEP i actualment està especialitzada en retrats d’animals. Les seves fotos de gossos es poden veure aquests dies en una exposició al Centre Excursionista.
Vostè des de quan fa fotos?
La primera càmera que vaig tenir me la van regalar per Nadal quan tenia 11 anys. Encara la conservo. Les càmeres de fotos m’han acompanyat sempre des d’aleshores. La fotografia és una eina que em permet expressar-me.
Però d’entrada, va estudiar disseny, oi?
Sempre he estat interessada en l’art i la creativitat. El disseny, l’escriptura, la poesia, la pintura, la música, la fotografia, la filosofia… Em costava triar què estudiar. Com que a l’Estat espanyol sembla que la professió de fotògraf mereix molt poc respecte, al final em vaig decidir per cursar estudis de disseny de producte a la Llotja.
I després se’n va anar a Itàlia a completar la formació…
Vaig anar a fer un màster de sis mesos a Itàlia i em vaig quedar a viure dos anys a Torí. Va ser una experiència enriquidora.
Devia trobar una feina allà, oi?
Feia pràctiques en un estudi de disseny. També vaig treballar de cambrera.
Va muntar l’estudi fotogràfic quan va tornar?
No. Al tornar, vaig trobar una feina que tenia a veure amb el procés creatiu en una petita agència de publicitat. Però al mateix temps portava sempre a sobre la càmera i feia fotos de tot. Més que res, autoretrats, per experimentar amb total llibertat. Cada vegada estava més dedicada a la fotografia, de vegades se’m feien les dues o les tres de la matinada.
Déu n’hi do. Està clar que aquesta era la seva vocació.
Sí. Aleshores vaig anar a fer un curs de fotografia a l’IDEP i vaig trobar feina en un estudi fotogràfic d’una empresa que venia productes online. Vaig coincidir-hi amb dos fotògrafs amb qui vaig aprendre molt. Encara ens veiem. Formàvem un equip molt bo. Al mateix temps, fora de la feina, tenia els meus projectes personals, com ara reportatges de carrer. M’agrada tota la fotografia. He fet fotos d’arquitectura per a una multinacional alemanya, n’he fet de moda, d’e-commerce, d’esdeveniments…
I ara s’ha especialitzat en el retrat d’animals…
Estic especialitzada en el retrat d’animals des de fa quatre anys, en un estudi que comparteixo amb uns altres fotògrafs. El retrat és la disciplina que més m’interessa. És un exercici profund de comprensió i de veure-hi més enllà. Podem dir que és un acte d’intimitat entre dues persones, en el bon sentit de la paraula. Traslladar-lo al món dels animals és un pas més.
Per què va triar el retrat d’animals com a tema? No és gaire habitual, oi?
Pels animals sento passió i també respecte. Els animals saben viure en equilibri amb la natura, hem d’aprendre molt d’ells. I jo hi tinc una connexió especial, em passa amb tota mena d’animals. Ja em ve de petita, que volia un gos i no el vaig tenir. Ara tinc un gos adoptat. Va arribar amb moltes pors, desconfiava dels desconeguts, però ara ja ve a l’estudi.
És fàcil fer fotos d’animals? Suposo que s’ha de tenir més paciència que amb les persones.
Els amos t’ajuden a controlar-los. A més, jo no miro el rellotge, no tinc gens de pressa. No vull que s’estressin. Però es crea una energia molt bonica durant la sessió. Em fascina poder fer fotos úniques i immortalitzar el que no es pot expressar amb paraules. Vull anar més enllà de la foto bonica, vull captar-ne l’essència. És difícil, però és un repte que m’omple i em fa madurar. La gent s’emociona quan veu el resultat i això per a mi no té preu.
És clar. Deu ser molt gratificant.
Si puc fer feliç el client, m’omple. Sempre animo els amos a sortir a la foto. El que dono és un reflex del vincle únic entre l’amo i l’animal. La gent em diu que les meves fotos tenen quelcom diferent, que no es pot explicar però que es veu.
Ho podrem comprovar a l’exposició que acaba d’inaugurar al Centre Excursionista…
Sí, és una exposició de fotos de gossos. Els gossos formen part de la societat i de les famílies. Cada vegada hi ha més gossos a les cases i el gos és com un més de la família, t’ho dóna tot. Els gossos donen un amor incondicional. Nosaltres tenim un egoisme que ells no tenen. El què més vull és que les meves fotos serveixin per trencar l’apatia que certa gent sent pels animals i per despertar almenys curiositat.
Per cert, per què va triar el nom artístic de Karolina Moon?
Per la influència de la lluna. És un component important a la vida i m’hi sento identificada.
