La Rosa Rubio és dissenyadora de moda, modista i professora de costura a l’Escola Municipal La Llar i de l’aula didàctica del Centre de Documentació i Museu Tèxtil (CDMT) de Terrassa.
Des de quan es dedica a aquest sector?
Ja fa força anys. En fa 16 que imparteixo cursos a La Llar i 14 que col·laboro amb el CDMT. A més, esporàdicament, faig tallers a altres llocs.
En què consisteixen?
A La Llar imparteixo un curs de tall, costura i patronatge. Són uns ensenyaments no reglats per a majors de 16 anys. No hi ha un programa específic; el curs s’adapta a les necessitats de cada persona. Tampoc hi ha una durada determinada. Hi ha gent que s’hi està un trimestre i d’altres, quatre anys. No cal cap titulació ni preparació prèvia; tenim alumnes de tots els perfils i nivells. Les classes són molt pràctiques. Jo els aconsello què fer en funció del nivell que tenen però són els alumnes els qui decideixen.
Al CDMT és una mica diferent?
Sí. En aquest cas, les propostes estan sempre relacionades amb la indumentària de diverses èpoques històriques. No es fan cursos de costura perquè no hi ha ni el mobiliari ni la maquinària adient; són cursos més teòrics. Intentem explicar als alumnes com es vestia la gent en una època determinada segons la temàtica del curs i què podem fer nosaltres per fer una peça semblant. Parlem de materials, acabats… En el cas dels cursos de vestits modernistes, com que són entre quatre i sis sessions, tenim temps de fer el disseny, els patrons i els acabats, però ho cusen a casa.
Els últims anys ha augmentat l’interès dels joves per aquest món?
Ja fa uns quants anys que hi ha diversos joves interessats per la costura, més noies que nois, però també hi ha algun noi. Quan jo vaig estudiar costura, no estava de moda. Ara, des de fa uns deu anys, tot això del "handmade" i el "fes-ho tu mateix" ha viscut un auge important. Quan vaig començar a fer classes a La Llar, la mitjana d’edat de l’alumnat era de 60 anys; ara tinc alumnes de 60 anys però també de 20, de 30 i de 40.
També hi ha infants i adolescents atrets per la costura?
Comença a haver-hi força demanda de nois i noies d’entre 10 i 15 anys que els interessa el món de la costura, ja sigui per la part més creativa i de disseny o per la part més manual o artesanal.
A què creu que es deu aquest creixement?
Avui dia fem o ens volem fer nosaltres mateixos el pa, la roba i encarregar-nos de la decoració de la casa. Hi ha una necessitat de tornar a fer coses artesanals, coses amb les mans, i dins del món del "handmade" la costura té molta tirada. A més, ara es parla molt del reciclatge, que la indústria de la moda és molt contaminant i que cal trobar altres vies i la gent jove s’està impregnant molt d’aquesta idea de fer-ho tu mateix i de donar una nova vida a allò que ja no utilitzes.
Quins beneficis té la costura?
En té molts. Depèn del caràcter de la persona i des d’on s’apropi a aquest món, però en general és molt relaxant, necessita que hi posis tota la teva atenció i és una mica "zen", com qualsevol artesania. Crear amb les mans, imaginar quelcom i donar-li forma, aquest vincle de les idees a la cosa material, és molt bonic i també ajuda a entendre els processos. Cosint, t’adones del que costa fer cada peça i també serveix per entendre el cos, les proporcions, les mides…
