Enginyer de professió, Pedro José Limón viu a Terrassa des de 1998. La seva passió pel “cante jondo” el va impulsar a crear Flamencología (Nuevos aires del camino), una entitat nascuda el gener de 2013 que organitza recitals, tertúlies, cursos de guitarra i un concurs de talents. La seva il·lusió seria poder organitzar un festival de flamenc a Terrassa.
Què és Flamencología (Nuevos aires del camino)?
Una entitat cultural especialitzada en flamenc clàssic, oberta a la música en viu. Fem unes vuit activitats mensuals habituals, en general gratuïtes perquè el que ens interessa és fer difusió.
Quina mena d’activitats?
Fem xerrades, il·lustrades amb actuacions, a càrrec de Josep Lluís G. Cañadas i altres estudiosos. L’any passat va venir el vicepresident de les penyes andaluses. Fem cursos de guitarra, tertúlies, matinals flamenques amb un format d’un o dos “cantaores”, jam-sessions, o sigui sessions de micròfon obert… No som músics professionals. Tothom hi pot participar.
Han descobert algun artista en potència?
Hi ha gent molt jove que promet molt. Alguns ja canten “por ahí” com la Caridad, el Pedro Oliva… A més, un dissabte al mes una sòcia que és cantant de coples, la Ramoni, organitza l’espectacle Las Noches de Ramoni, amb artistes convidats. També organitzem el concurs “Tú sí que vales Terrassa”, aquest any entre el 3 de novembre i el 7 de desembre.
Alguna novetat per a la propera temporada?
El 26 d’octubre farem una trobada benèfica “per sevillanes”, amb el recolzament del Districte 3, a benefici d’una ONG que investiga malalties infantils rares. A més, tots els divendres d’octubre i novembre, excepte els ponts, programarem un cicle de música en viu, amb molts grups de Terrassa de diferents estils.
No només de flamenc?
La nostra passió pel flamenc és comparable a l’excitació que produeix un Barça-Madrid però també tenim una mentalitat oberta i ens agraden altres estils.
I projectes a més llarg termini?
M’agradaria molt organitzar un festival de flamenc a Terrassa. De moment només és un somni.
Com va néixer l’entitat?
De les inquietuds d’un grup d’amics. Jo era el més gran i l’únic que vivia a Terrassa, els altres eren del Baix Llobregat. Ens agradava el flamenc però no trobàvem cap entitat que ens representés.
Com és això?
Perquè la majoria de penyes són molt folklòriques i nosaltres som uns afeccionats revolucionaris i amb vocació universal que refusem el tòpic del cigar i els toros. Nosaltres reivindiquem el flamenc clàssic.
Pur?
No, no. Què vol dir música pura? Això no existeix. El flamenc té arrels mestisses: fenícies, andaluses, àrabs… Té influències gallegues, asturianes, dels jueus sefardites, fins i tot hi ha qui diu que del cant gregorià… Hi ha gent que pensa que el van inventar els gitanos però ells només hi han aportat una part. Diuen que és una de les músiques més antigues d’Europa, encara que, tal i com el coneixem avui, té uns 200 anys. Jo em refereixo que nosaltres volem fugir del tòpic folklòric. Algunes penyes han fet molt de mal.
Potser s’han inclinat per allò que era més comercial…
Sí. Després de la Guerra Civil, el flamenc va ser desposseït del seu component reivindicatiu i només va quedar-ne la part més comercial, que no era flamenc de veritat. El flamenc s’ha d’escoltar i entendre. Sap que hi ha tres-cents tipus diferents de “cante jondo” i quaranta estils de fandango? I que no tota la rumba ni totes les sevillanes són flamenques? I que la paraula “flamencologia” la va encunyar un argentí, Anselmo González?
No en tenia ni idea.
El tòpic més estès és que el “cante jondo” és un cant vulgar però no és veritat. Hi ha “cantes” molt complicats. Neix d’un mestissatge de civilitzacions i té lletres dures i reivindicatives. Els músics valoren la dificultat del flamenc.
Com es finança l’entitat?
Està finançada pels socis, és la base de la nostra independència. El local actual, a l’avinguda d’Àngel Sallent, el vam arreglar entre els socis. Cadascú feia el que sabia, de manera totalment altruista. A Flamencología l’ambient és molt sa. La gent ve a escoltar. L’únic que exigim és silenci, respecte i educació.
Em deia que al començament vostè era l’únic terrassenc?
Actualment el 70 per cent dels socis són de Terrassa i cada diumenge ve gent nova. Ens hem ajuntat gent de tota mena, molts amb estudis universitaris. Hi ha molts joves de menys de 30 anys, nascuts aquí, amb cognoms catalans. Els catalans afeccionats al flamenc li donen més importància. I no hi ha cap xoc cultural, al contrari, estenem ponts. També ve gent que es pensava que el flamenc era una altra cosa.
Què recomana als que ho vulguin aprendre tot sobre el flamenc?
Quan vols aprendre, et pot portar tota la vida. Però, per començar, internet permet l’accés a gravacions que els nostres pares no tenien i la millor web sobre flamenc, la més seriosa, és flamencopolis.com, creada per Faustino Núñez, gallec i músic clàssic. També recomano molt el llibre “Flamenco en Terrassa”, de Josep Lluís G. Cañadas i Salvador Benincasa .
Vostè canta?
Canto entre amics i al volant del cotxe. De vegades participo en les sessions de micro obert. Intento fer-ho el millor possible. En argot, de cantar se’n diu “decir”.
