Dilluns passat, a les 9.50 hores, vam dir adeu-siau a l’estiu per donar la benvinguda a la tardor. “L’estació de les fulles seques” és d’allò més variada en fruites. El raïm, el caqui, la magrana, el codony, les figues o algunes varietats de pomes i peres es cullen i són més saboroses que mai en aquesta època de l’any. Mossegada a mossegada gaudirem d’una diversitat de gustos, textures i colors.
Som en època de verema d’aquest fruit tan mediterrani, l’origen del qual se situa al Pròxim Orient. Els grans de raïm es consumeixen en cru… o fermentats, en forma de vi. També s’assequen i es mengen com a panses. Negre o blanc, amb el raïm s’elaboren melmelades, sucs, vinagre o oli de llavors, a banda evidentment del vi, entre molts altres productes. De les propietats del raïm en destaca la seva capacitat desintoxicant i depurativa. I des del punt de vista nutricional, és sobretot ric en potassi, vitamines B6 i C.
És una altra de les fruites de la tardor. Originària de l’Àsia (de la Xina, segons es creu), aquesta fruita es cultiva avui a molts països on la temperatura és càlida (a Espanya, en destaca la producció que n’hi ha a València). És de pell rogenca, dolça i fàcil de menjar. Sol fer-se amb cullereta (com a fruita en cru), en puré o amanides. En destaquen les propietats antiinflamatòries i antioxidants. A més el caqui és ric en vitamines del grup B (que ens donaran energia) i C, bo per al sistema immunitari.
Expliquen que a l’antic Egipte enterraven els morts amb una magrana al costat per desitjar-los opulència a “l’altra vida”. La magrana, tan tardorenca, es caracteritza per tenir la pell robusta i perquè en obrir-la apareix un “mosaic” de llavors vermelles, sucoses i dolces. Una cullera ens servirà per desprendre’n els grans i menjar-los al gust: repartits a l’amanida, “l’alegraran”, i hi donaran color. Les llavors de la magrana estan compostes en més d’un 80 per cent d’aigua i són baixes en sucre. És una fruita rica en vitamina A (necessària per al bon estat de la retina i la pell), C i B3 (que afavoreix el sistema digestiu).
Entre l’agost i els primers freds de la tardor, les figueres donen els seus fruits. Les figues tenen una forma semblant al de les peres, amb una mida que oscil·la entre els 3 i els 8 centímetres de llarg. Segons la varietat (n’hi ha més de 750 espècies, entre les comestibles i les que no ho són), la pell de la figa serà verda, morada o negra. Un cop partida per la meitat, en destaca l’interior carnós, vermell i d’una dolçor intensa. Val a dir que d’algunes varietats de la figuera en neix, entre finals de juny i primers de juliol, un fruit primerenc més gros i bast que les figues de setembre. Són les figaflors (“brevas”, en castellà). Més o menys un 80 per cent de la figa fresca és aigua, mentre que un 20 per cent és sucre. Resulta una fruita alta en calories, minerals i fibra.
Tot i que avui en dia, com passa amb la immensa majoria de les fruites, en trobem tot l’any a les botigues, és en el període comprès entre el juliol i l’octubre (el novembre a tot estirar) quan es produeix a Catalunya la recol·lecció de la pera i la poma. Varietats de poma com la Granny Smith, la Golden o la Red Delicious són de les més tardanes pel que fa a la collita. Igual que les peres PassaCrassana i Flor d’Hivern… Tot plegat, a l’espera que arribin les castanyes… //
