Des de ben petit, David Castro s’ha sentit fascinat per la cultura. Actualment, als seus 44 anys, compagina el seu ofici de perruquer amb una polifacètica carrera artística. Ha estat músic, actor, pintor i cineasta i dissabte que ve presentarà a Amics de les Arts la seva primera novel·la, “Entre la realidad y la fe” (Prisma i Ediciones Muy Independientes), que està ambientada a Terrassa.
“Entre la realidad y la fe” és el seu primer llibre?
És la primera novel·la. L’any 2010 vaig publicar una biografia de l’actriu Grazia Eminente, la dona de l’Eduardo Arroyo.
Què trobaran els lectors a la novel·la?
En primer lloc, una història molt terrassenca. Transcorre principalment entre 1910 i 1936 i tracta de dos amics, un músic terrassenc i un jardiner gitano. El músic és assassinat al començament de la Guerra Civil i el seu amic decideix fer-se càrrec de la seva família. Després s’ha d’amagar a Montserrat. És una història molt intensa.
Es basa en fets reals?
No, l’argument i els personatges són de ficció però el context sí que és real. He inclòs anècdotes verídiques i efemèrides i hi surten, per exemple, els Amics de les Arts i la Masia Freixa. El personatge gitano treballa de jardiner a la Masia Freixa.
Les il·lustracions també les ha fet vostè?
Les hem fet el Jesús Vartón, la Camila Blanco i jo. I el pròleg és de la Cristina Peremateu.
S’ha documentat molt?
Sí, he fet una recerca exhaustiva a la Biblioteca Central. Estic molt agraït a la Roser Buscarons pel seu assessorament.
En el capítol d’agraïments hi fa constar persones d’arreu del món.
He trigat dotze anys a escriure-la i la vaig començar durant la gira del meu disc “Búscate la vida”, que em va portar a Suïssa, Alemanya, Itàlia, Sudamèrica, gairebé tot Espanya…
Ha aparcat la seva carrera musical?
Ara em vull dedicar a la literatura. Vaig començar amb la música als 8 anys i als 10 ja cantava.
Què li agradava cantar?
Als 10 anys, “heavy metal”. Als 15 anys vaig treure la meva primera maqueta; als 20, el disc “Amor de estatua”. Després van venir “Momentos de inspiración”, “Búscate la vida” i “Colección de letras y acordes”. Paral·lelament he acompanyat cantants flamencs com Antón Blanco, Fina Laína, José Luis Pérez, La Susi…
Diu que ara es vol centrar en la literatura. Té altres novel·les en projecte?
Vull publicar set treballs literaris entre ara i el 2030. Novel·les i obres de teatre.
Ens en pot avançar alguna cosa?
Tinc acabada i revisada una novel·la que es diu “El lenguaje de mi silencio” i una comèdia fantàstica titulada “La barbería ilusionista de Tinín Crespón y los postres de frambuesa de la señorita de la limpieza”.
Em temo que els editors li demanaran que escurci una mica el títol. És una obra còmica?
L’humor és molt important a la vida. No has de trivialitzar les coses però sí prendre-te-les amb humor per no amargar-te. Podem dir que la novel·la té un cert “esperit punk”. Va sobre un barber, el Tinín, que també és mag i que somia que ell és l’única persona viva. Tots els seus clients estan morts, són morts vivents.
Una història de zombis?
Parla de la civilització. Hi ha una crítica i també una història d’amor. Vull anar publicant un llibre cada any o cada dos. A més tinc preparada una obra de teatre.
Vostè no para.
Sóc un “cul inquiet”. L’obra es diu “La peluquera protoplasmática”. És una tragicomèdia sobre un home que es fa passar per estilista perquè s’ha enamorat d’una perruquera. M’agradaria estrenar-la o bé a la sala Crespi del Casal de Sant Pere o als Amics de les Arts. El teatre és el que més m’agrada de tot el que faig. Moriré al teatre.
En fa des de molt petit, oi?
Als 6 anys vaig començar a fer teatre amb el Paco Burguillos. Jo em vaig criar en un ambient molt artístic i cultural. El meu pare, Genaro Martínez, era un poeta molt bo. El meu germà era músic. A més, a l’escola vaig tenir de mestre el Jordi Fernàndez, del Grup Literari d’Amics de les Arts, que als 8 anys, després de parlar-ne amb els meus pares, em va introduir a Amics de les Arts i Joventuts Musicals.
També ha provat sort en el cinema?
Ara n’estic una mica cansat però he treballat amb l’Albert Pons, el Carlos Atanes… Vaig estar a punt de col·laborar amb l’Antoni Padrós, a qui admiro molt, però no va poder ser.
I ha fet pel·lícules pròpies?
També he fet les meves pròpies pel·lícules com “La falsa moneda”, que va anar a molts festivals i va guanyar diversos premis. La meva mare i la meva dona hi treballaven com a actrius. I també “Extraños” o “El beso de la mariposa”, rodada a les esglésies de Sant Pere. Ara faré d’actor a “Hipnosis”, del David Millán. El David, conjuntament amb l’Ester Llena, em farà la presentació de la novel·la dissabte que ve a Amics de les Arts.
Com compagina tot això amb el seu ofici de perruquer?
És que és un ofici molt artístic. Ve a ser com un “màster en Belles Arts” perquè ho engloba tot: els colors, els volums, la imatge, la psicologia… A més, m’ha obert moltes portes.
De debò?
L’editor de la novel·la el vaig conèixer a la perruqueria. És un client habitual.
