La Susanna Folgueira, resident a Barberà del Vallès, té 43 anys. Pateix alopècia areata universal, és a dir, no té pèl a cap part del cos.
Quan va començar a perdre el cabell?
El primer record que tinc de dir "ostres, em cau molt el cabell" és amb 16 anys. Amb 24 o 25 tinc alguna foto on ara identifico clapes molt petites però les evidents van ser amb 30 anys. Em va caure tot el serrell i vaig començar a perdre plaques de cabell. Vaig anar canviant pràcticament tot el cabell a trossets fins al 2013, que em va caure quasi tot.
Què li deien els metges?
Quan em va caure el serrell, vaig anar al metge i em van derivar de seguida al dermatòleg, que em va explicar que allò era alopècia areata, que era dels nervis i que em tornaria a sortir el cabell. La situació no va millorar, vaig anar a veure altres dermatòlegs, tant per la seguretat social com pel meu compte, i tothom em deia que no passava res però jo anava perdent plaques de cabell. Me les tapava com podia. Tenia por de llevar-me un dia com una bombeta però em deien que a mi això no em passaria.
Què va fer?
En un principi, quan veus que estàs perdent el cabell, fas el que sigui. Jo m’he injectat cortisona, m’he posat caldo d’ortigues, he fet reiki, teràpies naturals, descodificació biològica, etc. Vaig fer de tot fins que va arribar un punt en què vaig decidir no provar res més perquè m’estava arruïnant i el cabell no sortia.
Ha estat difícil a nivell psicològic?
En un primer moment no acceptes la gravetat de la situació. En part, perquè la desconeixes. No li dones importància fins que veus que la cosa no reverteix. Per mi, el punt d’inflexió va ser quan vaig decidir posar-me extensions enganxades a la pell perquè ja no tenia prou cabell per tapar res. Un mes i mig després vaig decidir rapar-me els pocs cabells que em quedaven i posar-me perruca. Vaig haver de passar un dol; acceptar que la meva imatge ja no seria la mateixa, que ja no seria aquella noia morena. Vaig haver d’aprendre a ser una altra persona.
En un primer moment va decidir posar-se perruca?
Sí. En sis mesos em vaig gastar quatre mil euros. Al principi vaig reproduir exactament el meu estil de cabell perquè ningú se n’adonés. Però portar una perruca de cabell llarg i natural és caríssim i incomodíssim. Llavors vaig començar a portar perruques sintètiques fins que vaig veure que el meu estil de vida no s’hi adeia. Jo soc més pràctica que mona i aleshores vaig canviar al mocador fins que va arribar l’estiu i em vaig adonar de la calor que fa. Al final vaig decidir treure-me’l i anar sense res.
Ha hagut de sentir comentaris?
Quan la meva filla era petita, una senyora se’m va apropar i em va preguntar què faria amb ella quan em morís. Un altre dia, una altra senyora va treure la bíblia davant meu i es va posar a resar. La gent es pensa que si una dona és calba, és perquè té càncer.