La Coral Perales, de 36 anys, té alopècia nerviosa. Aquesta veïna de Sant Quirze del Vallès no ha perdut mai tot el cabell tot i que hi té diverses clapes. Sol portar mocador perquè se sent més còmoda.
Quan li van començar a sortir clapes al cap?
Cap als 18 anys, quan vaig partir peres amb la meva millor amiga. Als vint-i-pocs, amb la universitat, em van començar a sortir clapes més grans. En aquell moment em vaig espantar molt. Vaig anar al dermatòleg i em va receptar cortisona. Em vaig engreixar moltíssim i allò no funcionava però vaig deixar la universitat, vaig començar a treballar i em va tornar a sortir el cabell. Al cap d’un temps vaig tenir una relació sentimental que no acabava de veure clar i em va tornar a caure moltíssim. Vaig decidir comprar-me perruques, mocadors€ Ho vaig deixar amb la meva parella i la cosa va millorar. Ara fa uns dos anys vaig tenir el meu segon fill, va morir el meu pare i ens vam traslladar a una casa que es va enfonsar. Amb tots els nervis em va tornar a caure el cabell. Ara tinc clapes bastant grans però vaig tirant amb mocadors.
A més de la cortisona, ha provat algun altre tractament?
He anat a metges a Barcelona que m’han punxat tot el cap, he provat xampús, tota mena de líquids… Saps el que hi ha però tens l’esperança de trobar quelcom que t’ajudi. Ho he provat tot però en el meu cas està comprovat que la causa són els nervis i aquests venen quan venen. Haig de viure amb això i intentar estar tranquil·la. Ara sembla que estic una mica més centrada. A veure si recupero cabell de mica en mica.
Com ho porta?
A l’estiu és més complicat. Al principi anava a la platja amb mocador i encara era més escandalós. Jo ho feia per tapar-me però encara em miraven més. La gent és molt poc delicada. Et sents molt observada i persones que no et coneixen de res et pregunten si estàs malalta. Aquest estiu m’he banyat sense mocador. Tinc una clapa gran sobre l’orella (vegeu imatge de portada) i fins i tot una persona em va dir “tan guapa que ets, aquestes modes de rapar-vos el cabell…”. Va ser una situació incòmoda. No sabia què contestar.
Encara cal trencar moltes barreres?
Sí. L’alopècia és molt desconeguda. Si no tens ningú al teu entorn amb aquesta afecció, no saps que existeix. La gent associa la falta de cabell a un càncer, a un tractament mèdic; no a una qüestió d’origen autoimmune. Som poques i moltes ho tapem. Ens posem un mocador o una perruca i qui se n’adona? Ara la gent es comença a destapar però encara hi ha dones que van amb perruca a tot arreu. Cadascú té la seva manera de viure-ho. //
