Nascut a Cuenca (Equador), Iván Carrasco fa uns trenta-cinc anys que viu a Terrassa. És pintor, artesà i escriptor. Acaba de publicar el seu vuitè llibre, “¡Chopf!.. y otras historias mínimas” (Amazon), que conté cent deu narracions molt breus, de caràcter irònic, oníric i metafòric, amb un punt crític. Un dels contes tracta de la desaparició del cim de la Mola.
Com va ser que va venir a parar a Terrassa?
El govern del meu país va tancar les universitats per motius polítics. Jo tenia 18 anys i com que no podia estudiar vaig decidir viatjar. Primer vaig voltar pels Estats Units. Després, per Europa: França, Alemanya, Holanda… A Barcelona em vaig casar. Més tard, vam viure a Suïssa i a Londres, vam tornar a l’Equador i un altre cop a Barcelona. A través d’un amic, vam descobrir Terrassa.
Quant fa que viu aquí?
Uns 35 anys. Aquí m’han tractat bé.
Aleshores ja escrivia?
Escric des de jove. Soc autodidacte, no he fet mai cap curs literari. Quan vaig arribar a Terrassa no tenia ni màquina d’escriure, més tard me’n vaig comprar una de segona mà. La primera recopilació de contes, “Relatos de atrás”, me la van editar a l’Equador, a la Casa de Cultura, als 40 anys. Després he anat traient un llibre cada tres o quatre anys.
Ara acaba de sortir l’últim.
“Chopf!.. y otras historias mínimas” és el meu vuitè llibre publicat. És el més terrassenc. Hi ha un conte que tracta de la desaparició del cim de la Mola.
Com se li va acudir?
Veig la Mola des de casa i també hi he anat molt. El conte és una metàfora. Cada lector hi trobarà alguna cosa, pot variar d’un lector a un altre. M’agrada suggerir, fer pensar, sorprendre… Són cent deu contes molt breus. El noranta per cent són recents. N’he recuperat algun d’antic.
Com els definiria?
La temàtica és molt variada. Podem parlar de literatura fantàstica i onírica. També hi ha una denúncia dels vicis de la societat actual. N’hi ha de tema ecològic, de metafòrics…
Tots són irònics?
Hi ha ironia, sarcasme i humor negre.
El seu castellà conté modismes indígenes.
Sí. Utilitzo modismes indígenes. Hi ha moltes paraules d’ús quotidià a l’Equador que venen del quítxua.
Què l’inspira?
Els contes no són autobiogràfics, evidentment, però les coses que et passen et donen idees.
Aquest nou llibre, no l’ha publicat ni a l’Equador ni aquí.
L’ha publicat Amazon. Està imprès a Polònia. La tecnologia ha fet canviar molt el panorama editorial. Ja havia publicat abans a Amazon. Em van traduir al francès un llibre anterior.
Fa molts anys que viu a Catalunya. S’ha plantejat mai d’escriure en català?
No. Em falta lèxic per escriure en català. Sí que tinc un llibre traduït al català per Pep Julià i il·lustrat per Octavi Intente, “Un tros de cel”, que és un fragment de “Un canto en los dientes”, una obra sobre el moviment hippy.
Vostè va ser hippy?
Encara m’hi considero. Crec en valors com l’ecologisme, la lluita contra el consumisme, l’obrir la consciència…
Escriurà alguna novel·la?
La meva longitud d’ona és el conte. Els contes curts són com un cop de puny, com deia Julio Cortázar, que va ser un gran contista i teòric. Voldria arribar al nivell d’Augusto Monterroso, l’autor del conte més breu de la història de la literatura.
“El dinosaurio”, un conte de set paraules. Considera que és una de les seves influències?
Tots els autors que t’impacten t’influeixen. Els escriptors som rates de biblioteca. A Terrassa, per cert, el servei de biblioteques és excel-lent. A l’Equador és horrible, potser perquè els roben molts llibres.
Quins són els seus autors de contes preferits?
Jorge Luis Borges, Anton Txekhov, Cristina Fernández Cubas, Dorothy Parker, Katherine Mansfield…
I d’altres gèneres?
De poetes, Fernando Pessoa; León Felipe, que és un dels millors i se’l coneix molt poc; T. S. Elliott; Federico García Lorca, sobretot “Poeta en Nueva York”; Walt Whitman; els germans Machado; Vallejo…
I novel·listes?
Stefan Zweig, Irène Nemirovsky, Albert Camus, Turgueniev, Tolstoi, Dostoievski, Juan Rulfo, García Márquez, José Donoso, Herman Hesse… Aquest darrer estava molt de moda entre els hippies.
I del seu país?
A l’Equador no hi ha escriptors coneguts.
