Maria Mateu Palau va acabar la carrera al Conservatori amb Matrícula d’Honor. Canta des de petita, toca el piano i fa gairebé quaranta anys que exerceix la docència. Ha format part del quartet Poker de Dames i també actua com a solista. Dimecres passat va cantar en el concert commemoratiu dels fets del 4 de setembre de 1713.
Vostè ha cantat tota la vida, oi?
A l’escola bressol, amb 3 anys, ja cantava i la professora m’animava a fer cantar els altres nens. Després vaig formar part de la Coral Infantil de Ràdio Terrassa.
Estudiava al Conservatori des de petita?
Sí, a casa tots els germans vam estudiar al Conservatori des de petits. Però no va ser fàcil. Als 14 anys em van dir que no podia començar a estudiar cant perquè estava canviant la veu i que m’havia d’esperar dos anys. Tanmateix, sí que em deixaven assistir a les classes com a oient. Hi anava cada dia i vaig aprendre molt.
I va acabar la carrera amb Matrícula d’Honor.
Sí. Això em permetia optar al Premi d’Honor, que també el vaig guanyar.
Sempre s’ha dedicat a la lírica? No l’atreuen altres estils?
Hi ha obres bones de tots els estils però jo em vaig especialitzar en cançó lírica. De més gran, vaig fer classes d’òpera amb una professora búlgara. La cançó és més delicada que l’òpera. És com una peça d’orfebreria, un poema musicat.
Ha actuat força a l’estranger, oi?
He fet actuacions a Portugal, França, Bulgària, Londres, Itàlia…
Amb quin repertori?
Molta òpera italiana, alemanya i especialment francesa. He fet incursions puntuals a l’òpera russa, però és difícil perquè és per a veus més potents i greus. També he fet “excursions” aïllades en búlgar i japonès.
També va formar part del quartet Poker de Dames.
Sí. Érem quatre sopranos i un pianista. Era complicat perquè vivíem en ciutats diferents. Ara col·laboro en el cicle Quarts d’Una Tocats amb el Taller d’Òpera del Conservatori. Cada any muntem una òpera amb els alumnes més destacats. I fa tres o quatre anys que amb el pianista Joan Manau fem un cicle de lead de compositors catalans.
Què li agrada més cantar?
El que més he cantat és l'”Ave Maria” de Schubert. M’ha acompanyat en concerts, celebracions… Té alguna cosa especial. Ara, el que a mi m’agrada més és la música catalana. Si puc triar el repertori d’un concert sempre intento incloure compositors catalans, tot i que solen ser molt complexos.
Com en el concert de dimecres passat?
Sí. Hem volgut reivindicar les obres de Narcisa Freixas, ara que es compleixen 160 anys del seu naixement.
Les dones compositores encara es coneixen poc. N’ha interpretat gaires obres?
Vaig treballar al Conservatori d’Igualada i allà havia cantat cançons de dones compositores contemporànies. A la Massa Coral, també. Actualment, la majoria dels meus alumnes del Conservatori són noies, n’hi ha moltes més que abans.
Quant de temps fa que fa classes?
Vaig començar a fer classes al CEM abans d’acabar la carrera, als 20 anys. En porto uns 40 fent classes. La pedagogia em fa molt feliç.
Algun record especial?
Una vegada em va passar una cosa molt gratificant. Una persona em va dir que gràcies a les meves classes havia trobat feina però només era el segon dia de curs. Havíem fet una sola classe, en què els havia parlat de tècniques de respiració. Em va dir que ho havia aplicat a l’entrevista de treball per calmar els nervis i li va anar tan bé que li van donar la feina.
Ha tingut molts alumnes prometedors?
He tingut alumnes molt prometedors i amb unes veus magnífiques però alguns no han continuat perquè han prioritzat la vida personal o professional. O bé per motius econòmics. De tota manera, l’èxit no depèn únicament del talent. També compten la sort, els contactes…
Tots es volien dedicar a la lírica?
No. He tingut alumnes de tots els estils, fins i tot un que era “cantaor” de flamenc i que volia millorar la tècnica vocal. Gràcies a les classes, també va conèixer l’òpera. I li va agradar. I també he fet classes per millorar la veu adreçades a mestres. Sempre els recomanava que cantessin en un cor.
Què més recomana?
Al currículum professional, s’hi hauria de posar si cantes en un cor o si toques un instrument perquè demostres tenir unes qualitats específiques, com ara l’organització, la sensibilitat, el respecte a l’autoritat (perquè has de seguir les instruccions del director), la constància, la capacitat de treball en equip, etc.
A més de cantar, toca algun instrument?
Toco el piano. Abans, per fer la carrera de cant havies d’estudiar piano. També vaig fer una mica de guitarra però se’m va presentar un dilema. El professor de guitarra em deia que em deixés créixer les ungles per tocar millor i el de piano, que me les tallés perquè no podia tocar el piano amb les ungles llargues. Al final, em vaig tallar les ungles. Va guanyar el piano.
Quins projectes té?
Estic oberta a totes les propostes. Sempre hi ha repertori per estudiar. És un món que no es tanca mai, sempre hi ha compositors nous. Es pot aprendre tota la vida. No ens hem de posar límits.
