GentDT

“Aquest encara és un parc molt local”

Quins són avui els reptes del parc?
Un n’és harmonitzar els usos actuals que la societat fa del medi natural amb el que és la conservació d’aquest indret, tant des del punt de vista de la biodiversitat com del medi físic, de la muntanya, les pedres, les codines, que pateixen l’erosió pel trepig, per la freqüentació…

Quants visitants rep Sant Llorenç de mitjana un cap de setmana?
Fàcilment, uns deu mil. Només a la Mola, un cap de setmana de tardor, que és quan l’afluència de visitants és més alta, hi poden pujar unes cinc mil persones. A l’estiu i la part més freda de l’hivern, la xifra baixa, però la resta de l’any és molt elevada. El darrer any hem comptabilitzat més de 160 mil persones que han pujat a la Mola.

Hi ha un nombre de visitants a partir del qual es posa en risc el bon estat d’una muntanya?
Tot depèn de la capacitat del medi per suportar aquestes visites, aquest impacte. Depenent per exemple del ferm dels camins, aquests s’erosionaran més o menys. Depèn del substrat, dels pendents… Des d’aquest punt de vista, La Mola és un indret molt fràgil, ja que aquest conglomerat no és la roca més resistent del món, sinó que es disgrega amb facilitat. A més, la manca d’accessos rodats a la Mola fa que tota la gent transiti pels mateixos itineraris. Això els erosiona i provoca que hàgim de treballar-hi constantment per mantenir-los.

I això que Sant Llorenç no és un parc natural excessivament conegut a Barcelona ciutat…
A Catalunya no és tan conegut com Montserrat, el Montseny o Aigüestortes, que serien els tres més populars, però en nombre de visitants estem a la part alta del rànquing. El que passa és que Sant Llorenç encara segueix sent un parc molt local. En aquest sentit, els visitants queden sobretot restringits a l’àmbit de 600 mil persones que viuen a Terrassa, Sabadell i els municipis de l’entorn.

En quins projectes es treballa des de la direcció del parc?
Estem treballant amb intensitat en el seguiment i el coneixement de la biodiversitat, és a dir, de les espècies, i també a vincular-lo al món universitari, científic, de manera que esdevingui encara més un espai d’aprenentatge.

To Top