ancocho a Colòmbia, cebiche a Perú, Býn bò hué al Vietnam, gulasch a Hongria… Descobrir la gastronomia del lloc que visitem s’ha convertit en un atractiu més a l’hora de decidir una destinació turística. Com assenyalava Isabel Oliver, secretària d’Estat de Turisme en funcions, en el Fòrum Mundial de Turisme Gastronòmic que es va dur a terme el mes de maig, l’any passat “més de 260.000 persones van visitar Espanya per la seva gastronomia, un 16,7% més que l’any anterior”, la qual cosa es va traduir en una facturació de més de 18 milions d’euros.
De la mateixa manera que la nostra gastronomia és un reclam per als estrangers, nosaltres també ens sentim atrets per la cuina local de regions diferents de la del nostre lloc d’origen. Es tracta d’una manera d’endinsar-nos en altres costums i tradicions, coneixent una de les expressions més importants de la cultura que hi ha a les societats locals. Però per poder-la gaudir al màxim i alhora continuar mantenint una dieta saludable, diversos experts de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) recomanen seguir vuit consells.
Molts paquets turístics inclouen bufets en els quals podrem tastar la cuina local. Segons explica Anna Bach, professora dels estudis de Ciències de la Salut de la UOC; tenir la possibilitat de servir-nos la quantitat que vulguem del plat que ens vingui de gust “pot ser una bona opció, ja que tenim l’oportunitat de triar entre una gran varietat d’amanides que sempre hi solen estar presents, com també de posar-nos poca quantitat d’alguna preparació que sigui més densa, sense haver-ne de menjar un plat o una ració completa. Però, d’altra banda, oferir tanta varietat de plats ens pot induir a menjar més, fins i tot encara que no tinguem gana, perquè ens sentim atrets per l’aspecte”.
Per això, la seva recomanació és prendre com a referència un plat gran i omplir-lo de la manera següent: una meitat, amb amanida o verdures, i l’altra meitat, amb els plats que ens vingui de gust tastar. Pel que fa a les postres, una bona idea és agafar “mig plat petit amb fruita o completar la resta amb lagun caprici si ens ve de gust, però sempre intentant imitar les proporcions d’un plat saludable”, diu.
Els excessos no són bons aliats. “La recomanació general és intentar menjar sense arribar-se a sentir tip, prioritzant plats vegetals (amanides, verdures…) i també primers i guarnicions, i agafant racions petites de plats que continguin salses, arrebossats, fregits…”, aconsella Alicia Aguilar, professora dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC, que també recomana limitar les begudes alcohòliques, “ja que tenen un contingut energètic elevat, a més que ja de per si no són saludables.”
A casa és senzill controlar els elements que poden posar en risc la ingesta de fruita i verdura crua: n’hi ha prou de mantenir-les separades d’aliments crus d’origen animal com ara carn, pollastre i marisc; rentar-les amb aigua corrent, com també els estris de cuina i les superfícies de preparació d’aliments perquè no entri brutícia ni gèrmens a la superfície quan es tallin, i refrigerar la fruita i la verdura que s’hagi tallat, pelat o cuinat durant les dues hores prèvies.
No obstant això, quan viatgem no tenim aquest control sobre les fruites i les verdures, de manera que si ens sorgeix cap dubte sobre la ingesta d’aliments crus, és preferible no consumir-los, especialment quan es tracta de grups de població vulnerables. “Qualsevol persona pot contraure una malaltia transmesa pels aliments, però les persones de certs grups tenen més probabilitats d’emmalaltir i també de tenir una malaltia més greu. Aquests grups són el dels infants de menys de 5 anys, el de les dones embarassades, el dels adults de més de 65 anys i les persones amb sistemes immunitaris debilitats”, assenyala Anna Bach.
Un error freqüent durant els viatges és que seguim una alimentació més “desordenada” tant en la composició dels menús com en horaris i quantitat. A més, “la manca de planificació també pot fer que acabem abusant d’alguns aliments i en deixem altres de banda, sigui perquè ens agraden menys o perquè hi ha menys oferta”, adverteix Alicia Martínez, directora del màster universitari de Nutrició i Salut, de la UOC. Convé tenir-ho present per intentar ajustar la quantitat, seguir un horari i procurar menjar variat sempre que ens sigui possible.
Els mercats s’han convertit en les últimes dècades en un reclam cultural i turístic de primer ordre. Com explica el director de la Càtedra Unesco d’Alimentació, Cultura i Desenvolupament i professor de la UOC Francesc Xavier Medina, “la possibilitat de sentir el pols d’una societat, d’acostar-se a la seva gent i als seus productes, ha afavorit que cada vegada més turistes trobin en aquests espais un atractiu singular que els fa dignes de ser visitats”, diu animant a conèixer de prop la cultura per mitjà del menjar.
L’única precaució que s’ha de tenir és la d’aplicar el sentit comú. “Pel que fa a tot el que es menja i es manipula, tant en els mercats com en els llocs de menjar del carrer, cal prendre determinades precaucions, especialment en relació amb les normes d’higiene. No podem parlar de manera genèrica de qualsevol lloc o país, però, en qualsevol cas, és evident que en relació amb el menjar cal anar amb compte”, assenyala.
En explorar la cuina local és possible que alguns dels sabors dels productes o plats que tastem siguin molt diferents dels que estem acostumats en els nostres llocs d’origen. “No és estrany que trobem molt picants, per exemple, alguns plats que consumim en llocs com Mèxic o el Nepal. Per a algunes persones, això pot implicar problemes estomacals o gàstrics a causa de la falta d’hàbit. No només en relació amb el que es menja, sinó també amb el canvi d’aigua o de context en general. Per això s’ha de parar atenció al cos, no intentar forçar i consultar un professional si els problemes estan fora del comú o són persistents”, destaca Francesc Xavier Medina.
Per prudència, és aconsellable demanar que el menjar estigui cuit adequadament. Certs aliments com la carn, el pollastre, els ous, el marisc i el peix, s’han de cuinar a una temperatura que sigui prou alta per eliminar els microbis nocius que podrien tenir. Per això, els experts recomanen tornar el plat perquè el cuinin més si en un restaurant serveixen carn, pollastre, peix, marisc o ous poc cuits.
Durant les vacances acostumem a augmentar el consum de refrescos, un producte que té una relació directa amb l’aparició de sobrepès, obesitat, diabetis tipus 2 i totes les malalties relacionades amb la síndrome metabòlica. Com explica Laura Esquius, professora dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC, “els sucres lliures dels refrescos aporten calories innecessàries. Un consum elevat s’associa a una mala qualitat de l’alimentació, a l’obesitat i a un risc de patir problemes de salut crònics”.
Esquius recorda que l’OMS recomana reduir la ingesta de sucres lliures a menys del 10% de la ingesta calòrica total, encara que se suggereix que una ingesta de menys del 5% tindria beneficis de salut addicionals. //
