Són la “nova onada” del cinema terrassenc. Sis joves directors amb moltes coses per explicar. Dos s’han graduat a l’ESCAC, dos són autodidactes, un viu entre Terrassa i Hollywood i un altre procedeix del món del teatre. Són l’Eloy Calvo, l’Albert Pintó, el Raúl Portero, el David Millán, el Joan Paüls i el Xavier Martínez Soler.
Eloy Calvo (Terrassa, 1986) es va graduar en direcció a l’ESCAC l’any 2008. Paral·lelament va estudiar a l’escola Joso de còmic. Compagina la realització de “storyboards” amb anuncis (per exemple, per al Barça), algun “making of” i feines de planificació. “Arriba el guió i l’he de traduir en una posada en escena perquè es pugui fer la feina d’animació en 3D. És un món que m’encanta, fan màgia”, explica.
Ha col·laborat en pel·lícules com “Eva” o el curt “Marcianos de Marte” i sèries com “Desafío Champions Sendokai” i va fer el “making of” de “Durante la tormenta”, rodada al Parc Audiovisual. Al mateix temps, “feia documentals pel meu compte”. Entre ells, el curt “Housing first” per a la Fundació Arrels, que va obtenir una menció especial del Jurat al festival de Lleida.
Ara roda “Carretera a Gusen”, el seu primer llarg. “El meu pare és historiador i em va parlar de l’Àlex Cirera, un bomber terrassenc, ciclista afeccionat, que buscava informació sobre el seu avi, Fèlix Izquierdo, de la CNT, assassinat pels nazis. L’Àlex ha fet un recorregut en bicicleta des de Terrassa fins al camp de concentració de Mauthausen, un trajecte de més de dos mil kilòmetres, per posar una placa en memòria de l’avi. L’Amical de Mauthausen va assumir tots els costos de gravació d’aquest viatge, que és el fil conductor del documental. Ara estem en ple procés d’entrevistes i investigació en arxius”, explica l’Eloy.
Albert Pintó (Terrassa, 1985) es va graduar a l’ESCAC, on també ha donat classes, és realitzador publicitari, ha rodat diversos curtmetratges i ha co-dirigit la premiada comèdia negra “Matar a Dios” conjuntament amb el també terrassenc Caye Casas.
Ara l’Albert és a Madrid rodant el seu primer llarg en solitari, “Malasaña 32”, una pel·lícula de terror basada en fets reals, que està ambientada durant la dècada dels 70. En la producció hi participen Antena 3 i Warner Bros., entre d’altres.
El productor és Ramón Campos (“El caso Alcásser”, “Fariña”), que ha definit Pintó com “un dels joves directors amb més talent del país”. Els efectes especials els faran els “oscaritzats” David Martí i Montse Ribé i el repartiment està encapçalat per Begoña Vargas, Iván Marcos, Beatriz Segura, Sergio Castellanos, José Luís de Madariaga i Javier Botet.
Raúl Portero (Terrassa, 1982) és novel·lista. Ha publicat “La vida que soñamos” (premi Terenci Moix de narrativa gai), “La piel gruesa”, “Reykjavik línea 11” i “La canción pop”. “Les novel·les em van obrir portes i permetre contactes”, explica. Afegeix que “m’interessa molt el llenguatge cinematogràfic, en pots aplicar coses a la novel·la”. Els seus referents són John Cassavetes, Jim Jarmusch, la “nouvelle vague” francesa, Sofia Coppola, Marta Balletbò-Coll i Jonas Mekas.
El seu primer contacte amb el món del cinema va ser l’aparició com a actor en el curtmetratge “Pijama negro”. Després va co-dirigir “Grimsey”, rodada a Islàndia, que va passar per nombrosos festivals. A Terrassa es va pre-estrenar el 6 de maig al cinema Catalunya. Es pot veure a la plataforma Filmin.
Ara dirigeix “La cançó pop”, la seva primera pel·lícula en solitari, que és una adaptació del seu darrer llibre, “La canción pop” (2017). “La novel·la és en castellà i la pel·lícula en català. Hem rodat a Terrassa, als carrers del centre, a Vallparadís i al Parc de Sant Jordi. Vam filmar un dia a Barcelona i al setembre rodarem a Londres”, explica. “És una pel·lícula feta en cooperativa. Cadascú ha aportat alguna cosa”, declara.
Portero assegura que “la pel·lícula és més fresca, madura i divertida que la novel·la. La novel·la és més intensa. Les situacions que al llibre s’expliquen de manera normal, a la pel·lícula tendeixen a l’absurd. La ironia és una bona eina per distanciar-se al parlar dels problemes propis”.
L’argument, però, és el mateix. El protagonista, que viu a l’estranger, torna a Catalunya per assistir a l’enterrament d’un amic que s’ha suïcidat. “És una història coral, amb cinc personatges. Jo crec que el públic s’hi veurà reflectit”, diu. Els actors han fet aportacions al guió “en forma d’improvisacions. Hem fet moltes preses repetides en tons diferents. Vaig llegir que J. A. Bayona ho fa així i ho vaig incorporar. Als actors els ha agradat perquè repetir sempre dóna l’oportunitat de millorar”.
El repartiment el formen Joan Carles Suau, Genís Lama, Raquel Camón, Eva Arias, Anna Cervero i en un petit paper el director i professor de cinema terrassenc Geoffrey Cowper que “interpreta l’únic personatge que no està deprimit. Farà una petita col·laboració a les escenes de Londres. Volia algú amb un bon accent anglès”, declara el Raúl.
Portero explica que la pel·lícula “és en blanc i negre, com a homenatge a Cassavetes i Truffaut, excepte dues seqüències que són flash-backs i que seran en colors molt contrastats. La decoloració es fa digitalment, és un procés molt xulo”.
David Millán fa anys que es dedica a la fotografia. A més, toca el baix en un grup i aquest any ha publicat un llibre de poesia, ha realitzat una exposició de pintura i a finals de juliol va iniciar a Cadaqués el rodatge de la seva primera pel·lícula, “Hipnosis”.
“És un thriller psicològic tètric, misteriós, amb pocs diàlegs i sorpresa final”, el defineix. “La idea és estrenar durant la tardor de 2020. Rodaré a Cadaqués, Amsterdam, Barcelona, la Serra de l’Obac i Terrassa (al bar Riazor, als Amics de les Arts, al parc de Vallparadís i pels carrers). Soc el director, el guionista, el productor, el director de fotografia i l’autor de la banda sonora”, explica.
Els actors són Miguel Asensio Sossy, David Forner i el terrassenc David Castro que també col·laborarà en el muntatge.
Joan Paüls (Terrassa, 1990) fa curtmetratges des dels 17 anys. Va estudiar Comunicació Audiovisual i posteriorment es va traslladar a Londres per cursar un màster en Direcció de Ficció al Goldsmiths College. “Érem uns 80 estudiants, uns 10 de cada especialitat”, recorda. Va viure dos anys a Londres. “La primera feina la vaig aconseguir a Magic Light Pictures, una productora d’animació, col·laborant en un curt que va ser ‘nominat’ als Oscar”.
Paral·lelament va rodar el seu curt de final de projecte, “One Way Flight”, que passa tot en un avió. “El vaig presentar a uns vint o trenta festivals i va tenir el premi de Curt de l’Any”, diu. Altres curtmetratges seus que han estat premiats són “Cita al detall” en un certamen per a joves creadors i “Ferides” al festival de cinema solidari de Guadalajara de l’any passat. “És una història íntima. Dels meus curts és el que millor ha funcionat”, explica.
Després de l’estada a Londres va treballar a Madrid com ajudant de direcció a la productora de publicitat Harold Entertainment on “també feia molta feina d’oficina elaborant dossiers de projectes. Vaig participar en anuncis de marques com Repsol o Danone i vaig treballar amb directors experimentats com Paula Ortíz i Lluís Freixa”, recorda.
A més, “he dirigit videoclips de Marçal Ventura, Crooked Colours, Madison Mars i Joe Stone amb la meva productora Kill the Film”, diu.
L’agost de l’any passat se’n va anar a Hollywood. “Tinc un visat d’artista de tres anys”, explica. Tot i que reconeix que “treballar en un altre idioma és una dificultat extra”, ha exercit d’ajudant de direcció a la comèdia romàntica “Inside the circle” de Javier Colón i a la pel·lícula de vampirs “The big feed” de Fernando Ferro, “dues produccions de molt baix pressupost. L’edat d’or de Hollywood ja s’ha acabat. Ara es fa molt cinema independent”. També va poder assistir al rodatge de “Legionnaire’s Trail” de Pepe Magán, “amb qui vam connectar” i on va conèixer l’actor Mickey Rourke i el director de fotografia Robert Reed Altman, “fill del mític Robert Altman”.
A Los Angeles “he rodat un curt bastant autobiogràfic davant del cartell amb les lletres de Hollywood. Està en post-producció. Potser el doblaré al català”, explica, afegint que “la manera més creativa de treballar és fer-ho sense diners”. El problema és que “als Estats Units et cobren 30 dòlars per presentar-te a un festival encara que no et seleccionin”.
Xavier Martínez Soler (Terrassa, 1974) va estudiar cinema i teatre. Es dedica principalment a la creació escènica i sonora en l’àmbit teatral. Al teatre va conèixer el dramaturg i actor Pablo Rosal, que ha estat el co-guionista i actor principal de la seva “opera prima” cinematogràfica, “Un trabajo y una película”, una obra de caire experimental que s’ha presentat enguany al festival internacional de Shanghai, a la secció Panorama, dins d’un cicle de cinema d’autor actual.
“Un trabajo y una película” es va rodar fa tres anys a Terrassa -l’antiga fàbrica AEG, el Parc Audiovisual i una nau del carrer Sant Francesc-, Mura, Vic, el Berguedà, Barcelona, Menorca i els Monegros. Xavier Martínez Soler explica que “vam estar dos o tres mesos buscant les localitzacions més adients”.
El film “reflexiona sobre la imatge i el propi cinema”. El protagonista és un home que troba una feina de vigilant de seguretat en una nau industrial abandonada. Posteriorment descobrim que tot forma part d’una pel·lícula dins de la pròpia pel·lícula i l’espectador té la impressió d’estar veient el film i el seu “making of” al mateix temps. Hi destaca especialment un diàleg en un restaurant, sobre l’art i la bellesa, amb reflexions molt intel·ligents.
A Shanghai “vam fer debats amb el públic i vam establir contactes amb distribuïdors”, explica el director. A més de projectar-se dins del festival, es va fer una presentació oficial a l’Institut Cervantes de la ciutat xinesa.
Aquí encara no s’ha estrenat però “a la Filmoteca estan interessats en pre-estrenar-la”.
Raúl Portero està col·laborant en un guió amb la directora filipino-americana Mary Evangelista. “Ens vam conèixer en un festival i vam connectar de seguida. La pel·lícula serà l’adaptació en format de llargmetratge del seu curt “Fran this summer”, que va ser seleccionat a Sundance. Tracta sobre un adolescent que canvia de sexe. Hi ha un actor trans molt conegut a les xarxes socials que està interessat en el projecte”, explica.
Per la seva banda, Joan Paüls diu que “he co-escrit un guió amb el Paco Sepúlveda que es rodarà amb el Juan Diego de protagonista. Ha estat una col·laboració a distància, ell era a Madrid i jo a Los Angeles”.
També té escrit el guió de la seva “opera prima”. Es basarà en un curt inacabat que va rodar a Londres. “Ara l’estem acabant amb gent de l’ESCAC. Tracta de la guerra de Síria i està protagonitzat per una noia refugiada. L’acció del llargmetratge passarà 15 anys després. Parlarà de xoc cultural, racisme, homofòbia i masclisme”, explica.
Paüls també voldria “portar el món català a Hollywood i exportar la cultura catalana al món. M’agradaria fer un curt polític amb temàtica catalana”.
Albert Pintó, per la seva banda, té un projecte de sèrie de televisió amb Caye Casas, que es va gestar quan tots dos rodaven “Matar a Dios”.
Eloy Calvo, que fins ara sempre ha dirigit documentals, declara que vol “fer una pel·lícula de ficció”. I és que a l’ESCAC ell es va graduar en Direcció de ficció.
A més i al marge del cinema, tant Raúl Portero com David Millan anuncien que escriuran més llibres.//
