Vostè no havia pintat mai abans que li diagnostiquessin la malaltia?
De petita m’agradava molt dibuixar. Alguna vegada havia participat en algun concurs escolar però als 14 anys vaig deixar l’escola i em vaig posar a treballar.
No va estudiar Belles Arts?
No. Quan em van diagnosticar la malaltia, als 25 anys, treballava com a encarregada en un supermercat. Vaig haver de deixar la feina. Per aquella època, amb la meva mare anàvem cada setmana a la catedral del Sant Esperit i sempre passàvem per davant de la botiga de Pintures Sant Lluc. Jo sempre em quedava mirant l’aparador fins que un dia em vaig decidir i vaig entrar a comprar pinzells i pintures.
I així va començar a pintar.
Vaig descobrir que pintar m’alleujava el dolor. Em trobava més bé, era terapèutic. He comprovat que per enfonsada que estiguis te’n pots sortir.
Com l’afecta la malaltia?
Li diuen la malaltia de les mil cares perquè afecta la vista, la sensibilitat, la musculatura… Tens dolor, sempre estàs cansada, amb l’estrès empitjora… Afecta més les dones, pel tema hormonal. Ara estic amb un nou medicament. De moment, em va bé.
Tornant a la pintura. A vostè què l’inspira?
No ho sé, depèn de l’estat d’ànim. Quan em trobo malament em poso a pintar. Busco una imatge i la reprodueixo a la meva manera. Quan era petita, pintava les nines d’esquena, No sé perquè. Em sortia així.
Quines considera que són les seves influències artístiques?
Els artistes que admiro són els il·lustradors.
Quan va fer la primera exposició?
Vaig conèixer la Maruja Rambla i l’Àngels Font en un acte benèfic de recaptació de fons. La Maruja em va proposar exposar a la fundació Alba. Va ser el mes de maig del 2018, coincidint amb el Dia Mundial de l’Esclerosi Múltiple.
Com va anar?
Va venir molta gent. Va ser molt gratificant. És bo per l’autoestima.
Va vendre cap obra?
Vaig vendre un quadre però no pinto amb afany de lucre. Els diners els vaig donar a una associació que investiga la malaltia. Tots els diners que obtingui amb els quadres que vengui, si en venc cap més, seran donatius per a la investigació. L’únic quadre que no vendré mai és l’autorretrat on surto abraçada amb la meva filla.
És clar.
La Mariona, que ara té 10 anys, és la meva millor medecina. Quan em vaig quedar embarassada ja estava malalta. Hi havia gent que em desaconsellava ser mare però jo no me’n penedeixo gens. La Mariona és el motiu per llevar-me cada dia.
Com va sorgir Malkrònik?
Després de l’exposició a la fundació Alba, amb la Maruja i l’Àngels vam crear l’associació per poder ajudar més gent. Si puc ajudar altres persones, estic satisfeta. No hem vingut al món només a patir, també a ajudar els altres.
Qui forma part de l’associació?
Els membres de Malkrònik són persones, la majoria dones però també alguns homes, que pateixen malalties cròniques. Pàrkinson, esclerosi múltiple, esquizofrènia, fibromiàlgia, fatiga crònica, reuma, depressions…
Van fer una exposició col·lectiva fa uns mesos…
A la primera exposició hi van participar 21 persones. La majoria no havien agafat mai un pinzell abans, només n’hi havia tres o quatre que ja pintàvem.
Estan satisfets del resultat?
Ho considerem un èxit perquè va venir molta gent i les obres tenien molta força. No ho fèiem per vendre sinó per donar visibilitat a les malalties. Al setembre farem una reunió per preparar una nova exposició.
Quina altres projectes té?
El meu projecte més immediat és fer una exposició conjuntament amb dues nenes, amigues de la meva filla, que s’han quedat òrfenes de pare. Els agrada molt pintar, van a classes de pintura. Jo al·lucino amb els dibuixos que fan. Elles estan molt il·lusionades amb el projecte i jo crec que les ajudarà psicològicament. Estic fent gestions per fer l’exposició en algun centre cívic.
I a més?
M’agradaria escriure un llibre autobiogràfic explicant la meva experiència amb la malaltia. La recaptació de les vendes seria per investigar l’esclerosi múltiple.//
