a generació “millennial” és, possiblement, la més descrita i, de vegades, vilipendiada, però no és la més recent. Tampoc ho és la generació Z, a la qual pertanyen la major part dels adolescents i postadolescents actuals. El futur és de la generació Alfa, la dels nens i nenes que han nascut i naixeran entre el 2010 i el 2025.
Els “millennial” han estat descrits com a persones ansioses, narcisistes, egoistes i que es creuen amb dret a tenir tot el que desitgen. La Z, en canvi, ha estat etiquetada com una generació de justiciers socials, més comprensius amb els canvis socials i més fluids quant a preferències sexuals i gèneres. Com seran els Alfa?
En el tabloide britànic The Guardian, el conferenciant Henry Rose Lee va descriure els Alfa com “els ‘millennial’ amb asteroides”. No en va, els Alfa són els fills d’aquells que conformen aquesta generació, quelcom que per a Celia Díaz Catalán, coautora del llibre “Jóvenes en la encrucijada digital. Itinerarios de socialización y desigualdad en entornos digitales”, és fonamental. “La qüestió hauria de ser qui són els pares dels anomenats generació Alfa. Perquè el problema ve de com és l’educació que ja estan rebent i l’atenció que poden rebre dels seus pares”, assenyala Díaz Catalán.
Jeff Fromm, autor de “Marketing para la Gen Z”, va explicar a un mitjà estatunidenc que els Alfa es queixaran per la tecnologia de transmissió, seran impacients quan les coses no satisfacin les seves necessitats ràpidament i la seva capacitat d’atenció serà molt inferior a la dels seus avantpassats. De fet, ja s’està reduint. A més, assegura que la presència continua i aclaparadora de pantalles pot fer que siguin més asocials que els Z.
Per a Díaz Catalán és important assenyalar una diferència fonamental amb la resta de generacions: la desigualtat social. “Si bé creixen amb els dispositius tecnològics amb pantalles i accés a internet, com l’anterior, aquesta generació pateix una major segregació en escoles i en els mateixos barris”, indica l’experta.
En aquest sentit, els especialistes asseguren que és imprescindible que els pares racionin i limitin l’ús de la tecnologia dels seus fills, i que els acompanyin en les experiències en l’entorn digital. “Aquells que tenen famílies amb temps per dedicar-los en l’oci en entorns digitals i que, a més, els coneixen bé, tindran capacitats per discernir quins llocs visitar, quines fonts són fiables i quins perills existeixen a la xarxa. Aquells que es trobin en situacions més precàries, que segurament siguin més que els primers, tindran més dificultats en els processos evolutius i cognitius, doncs ja es detecten més dificultats en el llenguatge, així com en l’atenció, com a resultat de la interaccióamb pantalles en llargs períodes”, explica la doctora. De fet, els corrents educatius que advoquen per restringir la tecnologia guanyen cada cop més simpatitzants.
Certes informacions diuen que els Alfa seran més lliures i desenvoluparan la seva carrera professional d’una manera menys rígida, sobretot, com a emprenedors. És una idea que no comparteix Díaz Catalán. “Dubto que siguin més emprenedors, almenys com a generació, ja que en realitat els estem impedint en termes generals moltes qüestions que són fonamentals per emprendre o per ser creatius”. “Els especialistes ja afirmen que els nens petits ara no s’avorreixen, que tenen menys paciència i que aquests són dos aprenentatges essencials per aquestes habilitats que semblen claus en les professions i que, ara, es consideren importants, per molt que estiguin relacionades amb els entorns digitals”, afegeix.//
