Truquen a la productora per telèfon (a una línia 93) i s’apunten a una llista perquè estan disposats a passar una bona estona fent tele. Encara que a vegades les gravacions i els tempos d’aquesta siguin llargs i requereixin paciència. Però els compensa. I molt. Això és el que pensa i fa molta gent en el seu temps lliure. Volen deixar-se anar i gaudir, veure el seu presentador favorit de ben a prop, emocionar-se en viu i en directe amb actuacions musicals de primer nivell, comprovar des del mateix plató com es fa un programa, formar part de l’espectacle televisiu i, de passada, fins i tot, fer-se una fotografia amb algun personatge famós i arribar a ser reconeguts pel carrer. És la moda d’anar de públic a la tele, molt més que un passatemps per a molta gent i molts són de Terrassa. “Veig molta més gent que ve de públic que els meus propis pares”, reconeix el responsable del departament de públic de Gestmusic, Víctor Sanz. “Gravem quatre dies a la setmana, doncs bé, hi ha gent que en ve tres. Els coneixem, ens expliquen les seves coses, nosaltres les nostres i aconseguim que al plató existeixi un cúmul de coses que fan que el públic torni”, assegura.
L’any passat uns 15.000 egarencs van formar part del públic de programes de Gestmusic, una de les principals productores del panorama televisiu estatal, encarregada d’espais d’èxits com “Operación Triunfo” i “Tu cara me suena”, on el públic del plató desenvolupa, sens dubte, un paper molt important. El fet que el Parc Audiovisual de Catalunya, situat a l’antic Hospital del Tòrax a Terrassa, aculli les gravacions d'”OT” ha animat molts egarencs a formar part d’aquest xou que, en aquest cas, setmana rere setmana, ha d’omplir el plató del programa i vibrar amb tot el que allà succeeixi.
Terrassa és un punt del mapa capital a l’hora de parlar d’enregistraments d’aquest tipus de produccions que necessiten públic a les grades, com va passar amb “Bailando con las estrellas”, “La mejor canción jamás cantada’, ‘El número 1”, “Insuperables” o “Uno de los nuestros”, tots enregistrats a la nostra ciutat. Però no és l’única, a pocs quilòmetres també es graven grans formats. Els platós dels concursos diaris d’Antena 3 “¡Boom!” i “¡Ahora caigo!” estan a Sant Just Desvern, a molt pocs metres dels platós de Mediapark, on es grava “Tu cara me suena” i durant les primeres edicions de TVE i tota l’etapa de Telecinco “OT” tenia instal·lat el seu megaplató. Per aquella zona la productora El Terrat, d’Andreu Buenafuente, gravava gran part de les seves produccions abans de fer el salt a #0 i l’històric “Crónicas marcianas” hi tenia també el seu plató. A l’altre costat de l’autopista, a Sant Joan Despí, es troba instal·lada la seu de TV3, i no hem d’oblidar-nos del centre de producció de TVE a Sant Cugat del Vallès, on graven programes que després s’emeten a tot Espanya.
La gent s’ha trobat amb un ventall de formats, cadenes i ritmes televisius molt ampli, al gust del consumidor (o espectador, en aquest cas) i a molt pocs quilòmetres de casa, i hi volen participar. Acaben contents de la primera experiència i repeteixen. Del sofà a la tele.
Si parlem de públic a la tele i d’una experiència televisiva digna d’estudi, s’ha de tractar sí o sí el cas de “¡Ahora caigo!”, el concurs d’Antena 3 conduït per l’Arturo Valls que ha convertit les persones que visiten el seu plató per fer de públic en personatges totalment principals en el decurs del programa. Després de vuit temporades i més de 1.700 entregues, l’espai produït per Gestmusic ha creat un llenguatge propi i un univers totalment familiar, divertit i molt proper gràcies a la gent del plató que hi participa i dóna peu que la gent hi vagi amb assiduïtat.
Repeteixen una vegada i una altra i, pel seu carisma i la seva naturalitat, s’acaben convertint en “fowellers” del programa (amb aquest nom són conegudes les persones més habituals del concurs) i surten per càmera més vegades, fins i tot, que alguns concursants i són coneguts per tothom. Palmira Gogó, “El señor del Tirol”, “El Analista”, “El hombre del sombrero” o Canarias són gent habitual del programa que, sense ells, el “¡Ahora caigo!” no seria el mateix. “Tot el públic que ve a les gravacions és seguidor del programa i 100% públic, no treballem amb figuració, i fan que la seva entrega sigui total”, destaca Víctor Sanz.
Sobre la gent habitual d’aquests programes, Sanz remarca la naturalitat de tots ells com un dels ingredients de l’èxit: “Palmira i tots els nostres ‘fowellers’ s’han creat ells mateixos el seu propi personatge, perquè han assistit de forma més o menys habitual al programa. Nosaltres no intervenim en les seves decisions, ells fan el que volen en tot moment. Vénen perquè volen i fan el que ells volen fer. Mai forcem cap situació, perquè sempre partim de la base que tothom és públic i ha de rebre el mateix tracte”.
La María de los Reyes Cardeón, per exemple, la setmana passada va anar dimarts a la gravació de dues entregues de ‘¡Boom!’ (sempre es graven dos programes seguits) i, tres dies després, divendres, al penúltim i últim programa de la Sílvia Abril al capdavant de “¡Ahora caigo!”: “M’ho passo molt bé allà, sobretot amb les bromes dels animadors Mateo Vergara i Ferran Aixalà”.
Sempre hi vaig amb les meves amigues de Torre-sana, la Maurina i Ca n’Anglada i quan surto per la tele és curiós perquè la gent després em diu que m’ha vist”, reconeix. “Una vegada, fins i tot, per a una actuació de ‘Tu cara me suena’ necessitaven públic i vam pujar a l’escenari per a una de les actuacions. Després vaig comprovar que se’ns veia molt!”
Una altra de les claus de l’èxit de convocatòries dels programes de Gestmusic recau en el tracte i la gestió que fan del públic, amb una atenció personalitzada de totes les sol·licituds. “A la nostra productora prioritzem l’atenció i volem que el públic sempre se senti molt ben tractat durant la seva experiència a les nostres instal·lacions. Tenim un equip per atendre el públic al plató que està disponible exclusivament per a aquesta tasca. Creiem que ho aconseguim atès que moltíssima gent que ve una vegada repeteix”, assegura el Víctor Sanz.
Al final, l’experiència s’ha convertit per a molts en alguna cosa semblant a anar al cinema, al teatre o a un concert… però de forma totalment gratuïta. Passen un matí, un tarda o una nit diferent i divertida en companyia, acaben sent conscients de tot el treball, l’esforç, les hores i l’equip que mou un programa de televisió, coneixen nous amics… i surten per la tele. Repeteixen, són gent natural i disposada a deixar-se emportar i es fan coneguts! //
