Entre gener i maig d’enguany la terrassenca Clàudia Borràs ha estat fent un viatge per diversos països asiàtics amb la seva parella. Han visitat Malàisia, Vietnam, Laos, Tailàndia, Myanmar (l’antiga Birmània), la província de Yunnan (a la Xina) i Corea del Sud. Recomana molt especialment Myanmar, Yunnan i Corea i assegura que Vietnam està “massivament envaït” pels turistes occidentals.
La Clàudia assenyala que “els asiàtics són molt hospitalaris i agradables” i que, en general, en aquests països “el menjar és bo i l’allotjament, barat”. Hi ha excepcions, a Corea del Sud “vam pagar l’equivalent a quatre euros per una cervesa”, recorda.
El que més la va impressionar va ser la natura -els boscos, la selva, els arrossars-, les pagodes, els temples i els mercats. “Hi ha tota una cultura de menjar al carrer i tothom menja als mercats”, assegura.
A més de l’arròs, “en menjàvem fins i tot per esmorzar”, diu, va poder tastar “plats i begudes boníssims com l’amanida de gingebre amb cacauets, els batuts de maracujà, els sucs naturals, el makgeolli, els bols d’algues, carn i verdures, una mena de sushi de verdures que no era sushi de debò perquè no era peix però ho semblava, la sopa de pollastre i un pastís molt típic de xocolata amb pa de pessic i crema de nata”. També li va agradar molt tenir l’oportunitat de “fer trèkking amb la gent d’allà”.
Li va sorprendre “veure motos per tot arreu, suposo que els surt més barat que viatjar amb cotxe. Podies veure quatre persones en una moto. Fins i tot molts bebès portaven casc”, recorda.
El viatge va començar a Kuala Lumpur, la capital de Malàisia, una ciutat fundada el segle XIX que compta amb gairebé vuit milions d’habitants. Hi va estar cinc dies. El que més li va agradar van ser les Torres Petrones, el símbol de la ciutat, impressionants amb els seus 88 pisos i 452 metres d’alçada.
L’itinerari va continuar a Vietnam. La va decebre. No pel país en si sinó perque “hi ha massa turistes. Els que podem viatjar som uns privilegiats però hi ha gent molt irresponsable que destrueix la cultura i el paisatge dels llocs que visita i això és el que està passant a Vietnam”, assegura.
En canvi, Laos va ser una sorpresa molt agradable. Laos és un país molt rural i la capital, Vientiane, és més petita que Terrassa. “La gent fa una vida molt tranquil·la”, explica la Clàudia, i els paisatges naturals “són fantàstics”. Recorda haver fet “moltes excursions en bicicleta i barca. Vàrem fer un recorregut circular en moto amb una parella francesa que vam conèixer i vam veure unes cascades, uns temples i unes coves que ens van deixar bocabadats”.
En una de les coves, “en un lloc on vam parar per fer unes fotos, vaig perdre la cartera i el passaport però ho vaig recuperar tot quan vam tornar a buscar-ho”.
Les coves més famoses de Laos són les de Pak Ou, amb vistes al riu Mekong, cèlebres per les seves escultures de Buda en miniatura.
A Laos hi va estar tot un mes. D’allà va viatjar a Bangkok, la capital tailandesa, una ciutat fundada l’any 1782 que actualment compta amb més de cinc milions i mig d’habitants. Diu que li va cridar l’atenció “la barreja de cultures, els centres comercials enormes que hi havia i un museu d’art contemporani molt interessant”. A Bangkok hi va romandre cinc dies, abans de posar rumb a Myanmar, un dels llocs que més li van agradar de tot el viatge.
“Myanmar és tan poc turístic que era la gent d’allà la que ens feia fotos a nosaltres, els estrangers, perquè no estan gaire acostumats a veure occidentals”, recorda.
L’estada al país va coincidir “amb el festival de l’aigua. Dura quatre dies, durant els quals fan guerres d’aigua. És una tradició per commemorar l’Any Nou budista”, explica. Afegeix que “la gent d’allà és tan hospitalària que unes noies, tot i que no ens coneixien de res, ens van portar amb la seva furgoneta a fer un recorregut de sis hores pels temples, mentre pel camí seguien la tradició d’anar llençant aigua”.
Una de les coses més insòlites que va veure a Myanmar va ser “un mercat a la via del tren. Quan el tren s’acostava, treien totes les parades i quan ja havia passat les tornaven a instal·lar”. D’allà va viatjar a la província xinesa de Yunnan, situada al sud-oest del país, que la va captivar “pel paisatge, la cultura, el folklore i els edificis” i també perquè “és un lloc tranquil i net i es menja bé i barat. S’hi pot anar amb poc pressupost”, assegura.
La capital és Kunming i “hi ha uns pobles preciosos. La gent de la zona té costums tibetans (menjar, roba, religió…) perquè són a tocar del Tibet”, diu. Li va agradar fer trèkking i recorda especialment “l’excursió de tres dies a la Gorja del Salt del Tigre, una de les més grans del món, al riu Iang Tsé, prop del Tibet”
El viatge es va acabar a Corea del Sud on hi va romandre una mica més de tres setmanes. “Estan més occidentalitzats” perque és un país d’economia i tecnologia molt desenvolupades però “també vam veure temples tradicionals”, explica. Hi conviuen cristians, budistes, musulmans i persones d’altres religions.
El que més li va plaure va ser “l’ambient cultural. Impressionava veure les places plenes de nens i joves cantant”. A Corea el govern promou activament la protecció de la música folklòrica i les arts. //
