Clàudia Borràs Amoraga es va llicenciar en Fotografia i Creació Digital al Centre d’Imatge i Tecnologia Multimèdia de la UPC i després va fer una estada a Londres per completar la seva formació. És membre del Grup Fotogràfic d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals i va formar part de la junta d’aquesta entitat fins al mes de desembre. Ha realitzat exposicions individuals i ha participat en col·lectives. Ha treballat com a fotògrafa comercial. Actualment té una beca del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat per fer fotografies de patrimoni cultural, una feina que troba molt gratificant per la seva vessant artística. És néta dels pintors Joan Borràs i Conxita Estany, dels quals considera que ha heretat la passió per l’art.
De tots els indrets que ha visitat en el seu periple asiàtic, creu que el país “més fotogènic” és Myanmar, l’antiga Birmània. A Mandalay, la ciutat que havia estat la capital del país i és famosa pel seu palau reial i per les lloses de marbre que reprodueixen inscripcions budistes, “vam veure coses curiosíssimes com homes vestits amb faldilles llargues que es pinten la cara amb una mena de resina groga per protegir-se del sol. A més, masteguen fulles de betel amb nous, tabac i espècies. Com que té un gust molt amarg, de seguida ho escupen. El terra és ple d’escopinades vermelles i a ells els queden les dents tacades de vermell”, comenta. “Entre la cara groga, la boca vermella i la vestimenta, cridaven molt l’atenció”. //
