Diuen que una bona part dels invents neixen de la necessitat de l’ésser humà per buscar solucions als problemes que se li plantegen en el dia a dia. I és que més enllà dels grans avenços, aquells marcats en lletres d’or en el decurs de la història (de la roda a la impremta, de l’escriptura a internet…), sinònims majúsculs de progrés, hi ha les petites ocurrències; aquelles idees discretes, sovint anònimes, que un dia algú va tenir abans que cap altra persona; i que, a la pràctica, amb freqüència han servit per millorar els hàbits, per insignificants que siguin, de la nostra vida quotidiana.
Terrassa és una ciutat que investiga i inventa. Des del departament d’I+D de les empreses i centres tecnològics amb base al nostre municipi, fins a la ingent tasca realitzada pel campus de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), que periòdicament presenta desenvolupaments científics, ginys tecnològics, sovint sorgits del talent i la capacitat dels mateixos estudiants.
En aquest reportatge sobre inventors, però, no pretenem centrar-nos en futurs enginyers treballant en “artefactes hiperconnectats de nova generació”; ni en docents universitaris que lideren projectes de recerca científica; ni en companyies punteres amb el copyright assignat sobre ultramoderna maquinària industrial.
Hem volgut parlar amb terrassencs d’oficis diversos, que no dediquen (o han dedicat) la seva vida laboral per complet a investigar, a inventar, però que en canvi un dia van tenir una idea… I la van registrar a l’Oficina Espanyola de Patents i Marques, com a patents o models d’utilitat, dos conceptes que en definitiva protegeixen les invencions de productes o procediments que són susceptibles que algú altre les pugui reproduir i/o utilitzar amb finalitats industrials.
Tant en Ricard Prats, veí de les Martines i creador d’unes graelles giratòries per a les barbacoes; com en Francesc Membrive, de La Maurina, que va tenir l’empescada de posar una rosca a la part inferior d’un para-sol perquè es clavés amb més facilitat a la sorra de la platja; com l’Òscar Quintana, de Les Fonts, que somnia amb construir una “bici” marina, tenen capacitat imaginativa. I també mostren traça a l’hora d’intentar materialitzar allò que en un moment donat, sovint fixant-se en alguna escena de la vida quotidiana, se’ls els ve de sobte la ment.
Que se’ls encengui la bombeta és el primer pas. L’objectiu final i el repte anhelat: comercialitzar el producte que han maquinat, si és factible, a gran escala.
