Novel·lista debutant. Gerard Quintana és conegut com a cantant de Sopa de Cabra però també va estudiar Periodisme i fa temps que escriu. Acaba de publicar la seva primera novel·la, “Entre el cel i la terra” (Grup 62), que ja va per la segona edició, mentre prepara dos llibres més. La setmana passada va ser a Terrassa per participar en una trobada amb els lectors, organitzada per la llibreria Cinta.
Com es passa d’escriure cançons a escriure una novel·la?
Escriure cançons durant més de trenta anys també és una manera d’explicar històries però, en realitat, escriure una novel·la era una idea premeditada d’abans de fer música. M’he criat entre llibres.
Ve d’una família de llibreters? O de lletraferits?
De petit vivia sobre la llibreria Ge-li, a Girona, un establiment que aquest 2019 ha complert els cent quaranta anys. Era del meu oncle, ara la porta el meu cosí.
Hi passava moltes hores?
Jo no era un nen gens extravertit i vivia a través dels llibres. Els llibres et permeten viure a través dels personatges. L’oncle Pere era un llibreter de vocació i va ser el meu guia literari. Tenia dos-cents mil llibres en estoc i una autèntica passió pel coneixement. Em va “contaminar”.
Segur que el seu oncle estaria content de veure l’èxit de “Entre el cel i la terra”.
Publicar la novel·la m’ha fet sentir com si tornés a casa. Tant de bo l’oncle Pere fos viu.
La música té una gran importància al llibre, oi?
Comença al Liceu. Volia transmetre emocions amb la música i establir-hi un diàleg. Sí, la novel·la és plena de música. La música fa aflorar coses viscudes i se’n parla des del primer moment.
Música de tots els estils, oi?
Es parla de Coltrane i el jazz, de rock -Pink Floyd, Bruce Springsteen, Cohen, Dylan-, de la música clàssica de Wagner, Ravel i Rimsky-Korsakov, etc. La música ens dóna informació. Al llibre hi ha reflexions sobre poesia -Walt Whitman hi té molta importància-, fotografia, música i art. I sobre l’art i la bellesa. Es parla de Picasso, Dalí, Millet… El protagonista va a Barcelona des de Bilbao als anys 50 perquè vol ser pintor i estudiar a la mateixa escola que Picasso.
Vostè no havia nascut als anys 50. Es va haver de documentar molt?
Sí, però la feina de documentació va ser apassionant. El context històric està treballat perquè volia aconseguir la màxima credibilitat en els episodis històrics.
Quins episodis històrics surten?
L’acció de la novel·la abasta mig segle i dues generacions. Hi surten la vaga de tramvies, l’assassinat de Carrero Blanco, l’assalt al Banc Central, el 23-F, l’incendi del Liceu, els Jocs Olímpics… Van ser sis mesos de documentació i nou de redacció. Vaig començar a escriure just abans de l’1 d’octubre del 2017.
Els esdeveniments polítics el van influir?
D’entrada em vaig quedar col·lapsat. Sé que el mateix va passar a altres escriptors com el Rafel Nadal o la Marta Pessarrodona. El relat històric de la novel·la em va servir per teixir una complicitat amb el present. Per exemple, la primera revolta contra el franquisme, la vaga de tramvies del 51, que apareix a l’inici del llibre, va néixer espontàniament de la gent. He intentat emmirallar el passat recent amb el present.
Diuen que la història es repeteix.
És un bucle.
Alguns han definit “Entre el cel i la terra” com una novel·la romàntica i altres, com una novel·la històrica. Té elements dels dos gèneres?
Sí. La primera part va de l’any 1951 al 1981, de la legitimació del franquisme al cop d’Estat del 23-F. La segona parla sobretot dels anys 90 i acaba amb el canvi de mil·lenni. I també és un viatge als límits de l’amor i, a més, un cant a la llibertat perquè el protagonista decideix viure com ell vol.
El personatge té alguna cosa de vostè?
En tots els personatges hi ha coses meves.
Pensa ja en una segona novel·la?
Escriure enganxa. Sí, estic pensant en una segona novel·la, que serà ben diferent d’aquesta. Serà més contemporània i tractarà de personatges arrossegats per les circumstàncies. També tinc un altre llibre al cap.
Sobre música, potser?
Abans de publicar la novel·la estava treballant en un altre llibre, una proposta de la Magrana, que es va quedar a mitges quan l’editorial va tancar. Era una autobiografia a través d’objectes viscuts. El recuperaré, s’ha de revisar.
Objectes? És col·leccionista?
No, però guardo moltes coses, de vegades sense saber ben bé per què. Per exemple, algunes de les meves joguines preferides de petit, com el Pipo, un ninot que fumava. Vaig deixar de jugar-hi al començar a fumar jo. Al llibre sortiran quaranta-dos objectes i cadascun protagonitzarà un petit relat, de diferents estils, que acabaran conformant la història de la meva vida. Es dirà “Inventari” i tindrà una organització no lineal.
Com la de la novel·la?
En efecte. “Entre el cel i la terra” està estructurada en vint-i-un capítols que són vint-i-un dies significatius en la vida dels personatges. No és una narrativa lineal, hi ha salts temporals. Pel que fa al llenguatge, he procurat que no sigui hermètic. No m’amago rere el llenguatge. És un llenguatge a l’abast de tothom però tractant el lector de forma intel·ligent.
I, pel que fa a Sopa de Cabra, quins projectes té?
El nou disc sortirà l’any que ve. Ja hi estem treballant. //
