No és una moda passatgera ni una aposta testimonial exclusiva dels hippies, dels practicants del ioga o dels seguidors de la filosofia vegana. La moda s’està sumant a l’onada verda i s’impregna de tendències ecològiques que salten a les passarel·les, les fires i les botigues.
La societat està prenent consciència de la necessitat d’una vida més sostenible per protegir els recursos del planeta i la moda també agafa aquest compromís. Seguint el fil del Dia Mundial del Medi Ambient, que es celebra el 5 de juny, reflexionem sobre el procés de canvi que viu també la indústria de la moda.
El consum gira cada cop més cap a un món més natural i sostenible. Primer va ser l’aposta per l’alimentació "eco", pels productes de Km 0 i per una cosmètica "bio", després s’hi van afegir els motors de mobilitat elèctrics (bicis, patinets, cotxes…) i ara la moda es posa l’etiqueta verda.
El tèxtil es torna cada cop més ecològic i el consumidor trobarà ara més oferta de moda respectuosa i justa amb el medi ambient. De fet el saló Biocultura de Barcelona ja va notar aquesta tendència a l’alça perquè va reunir més de 40 expositors de moda "eco" i vegana. Hi havia roba elaborada amb cotó orgànic certificat Gots, de firmes com SKFK; bosses de mà i complements a base de material com el suro de Corkland; bufandes o bosses amb fil de bambú dels italians Innbambu, i calçats vegans d’Ekoalkesan i Bioworld Vegan. També hi era l’empresa de tintura natural Atelier Sprintz, un taller d’estampació que empra tints naturals sobre cotó ecològic.
Catalunya és una de les comunitats que tenen més clar que la moda ha de ser sostenible, ecològica i ètica. Per això desenes de marques, dissenyadors i bloguers han pujat al tren. "El disseny responsable ja no és una opció", reivindiquen des de l’Associació de Moda Sostenible Barcelona, que cada any organitza una passarel·la de moda ètica. Aquesta desfilada va néixer amb motiu del Fashion Revolution Day, una iniciativa mundial de protesta arran de l’esfondrament del Rana Plaza, el 24 d’abril del 2013, un edifici de fàbriques tèxtils on van morir 1.138 treballadores de tallers. L’accident va posar el punt de mira en el sector tèxtil, caracteritzat per l’explotació laboral i l’ús abusiu dels recursos naturals.
"La indústria tèxtil, que potencia una moda cada vegada més ràpida, és la segona més contaminant del planeta, només pel darrere de la petrolera", denuncien des de l’Associació Vida Sana. Per això, a través del Planeta Moda, lluiten "per un canvi de paradigma que asseguri un ús més responsable de l’aigua i de les matèries primeres, la producció local i els drets laborals".
El terme sostenible en moda no només es refereix a un producte sinó a tot el seu cicle de vida (matèries primeres, fabricació, manufactura, acabat, transport, venda i usos), aclareix la dissenyadora de moda ètica Juana M. Barranco al seu blog de la marca.
Compromís a Terrassa
Terrassa fa temps que ha pres consciència sobre la moda sostenible i diverses institucions organitzen iniciatives per reflexionar sobre l’ús responsable de la roba. Una d’elles és el "Cicle de moda ètica i sostenible" que celebra des de l’any 2015 el Museu Tèxtil. El cicle busca recordar "la necessitat d’anar cap a un model productiu i de consum responsable, sense comprometre els recursos naturals ni les possibilitats de desenvolupament de les generacions futures", indiquen.
Les properes convocatòries tindran lloc el 31 de maig i el 2 de juny. La primera serà una jornada de formació llanera adreçada a ramaders, artesans i petits industrials. La segona serà el taller familiar "No perdis passada… recicla’t la samarreta" i tindrà lloc en el marc de la Setmana del Medi Ambient de Terrassa.
Per la seva banda, l’Institut d’Investigació Tèxtil i Cooperació Industrial de Terrassa (Intexter) celebra el dia 7 de juny la segona Jornada Indústria Tèxtil i Sostenibilitat. Es presentaran diferents iniciatives sobre reptes i oportunitats del reciclatge tèxtil així com nous models d’economia circular o de productes amb la certificació Eco.
L’oferta creix a les botigues
És possible trobar moda ètica a Terrassa? En un recorregut ràpid pel centre comercial del casc antic hem intentat esbrinar si és possible viure com a consumidors de moda més "sostenible". I hem trobat algunes propostes a les botigues del Centre. Hi ha una lleugera aposta per teixits reciclats, cotons amb certificats BCI i fibres més sostenibles. A la botiga Samarretes, del carrer de Joan Coromines, disposen d’un catàleg de peces de cotó orgànic de la marca Babbybugz, amb bodies infantils i samarretes. "La demanda de moment és mínima. Falta més consciència i cultura de consum sostenible entre la població", descriu Joan Carles Castell.
El teixit ecològic es concentra sobretot en la moda íntima. Així, trobem línies de roba interior femenina de cotó 100% orgànic a comerços com Women’s Secret o Intimissimi. Per la seva banda, a Punto Blanco tenen una col·lecció de teixit de bambú totalment biodegradable en bòxers i calçotets.
La moda de bany per a aquest estiu també arriba amb propostes sostenibles. Women’s Secret ha llançat una línia de banyadors i biquinis de teixit orgànic reciclat. Sota el lema "Salvem l’oceà", la firma Yamamai també comercialitza la línia de bany "Eco-Vibes", realitzada amb fil reciclat d’ampolles de plàstic (Pet) i que dóna suport a la Fundació One Ocean.
Ecomarketing?
Més enllà dels petits fabricants de moda ètica les grans marques de distribució de roba ràpida comencen a maquillar la seva imatge amb iniciatives de responsabilitat social i mediambiental. Levi’s, Mango o H&M no volen perdre el tren de la moda ecològica. H&M va crear una cuidada col·lecció de roba de fibres reciclades; Zara va triar el cotó ecològic com a matèria primera per confeccionar una línia de samarretes, i Mango tenia aquesta primavera una col·lecció de lli 100% natural, especial per a persones que no poden vestir materials sintètics.
El passat 20 de maig Mango, amb el repte de seguir apostant per una moda compromesa amb el medi ambient, va anunciar que ha introduït la tecnologia Ecowash per reduir el consum d’aigua, energia i productes químics en la producció dels texans PV19. En models com el Boy u Straight es redueix el consum fins a 16,5 litres per pantaló.
Un altre entrebanc és fomentar la producció local. "Col·locar l’etiqueta verda a una peça de roba és molt fàcil, però si fa la volta al món abans d’arribar a la botiga ja no és sostenible", sentència Gema Gómez, de la plataforma Slow Fashion Spain.
El futur de la moda "eco" ha de creuar encara molts camins.