D’esports de raqueta o pala i pilota n’hi ha uns quants. El més popular potser és el tenis però el pàdel també és molt habitual.
Aquesta disciplina va néixer a Mèxic. El 1974 Alfonso de Hohenlohe va viatjar a aquest país americà convidat pel seu amic Enrique Corcuera. Durant la seva estada es va interessar per la pràctica d’un nou esport que recentment havia creat Corcuera, incorporant a un frontó una altra paret oposada d’uns 3 metres d’alçada, col·locant una xarxa al mig i tancant els costats d’aquesta pista amb una malla metàl·lica. Es jugava amb pales de fusta i rebia el nom de pàdel-tenis.
El seu entusiasme per aquesta nova modalitat esportiva no es va fer esperar. En tornar a Espanya, Alfonso de Hohenlohe va estudiar i perfeccionar alguns detalls de la pista i regles del joc i va construir les primeres pistes espanyoles al Marbella Club. Així va començar a promocionar el pàdel entre els seus amics de la “jet-set”, els quals de seguida s’hi van aficionar.
L’èxit que va tenir en poc temps va atraure figures destacades del tenis com Manolo Santana, que va començar a organitzar torneigs i a propagar el pàdel en tota la Costa del Sol, on diversos clubs van començar a construir les seves pròpies pistes. A l’Estat espanyol, el pàdel començà a expandir-se a les grans ciutats i en clubs esportius de Madrid, Barcelona, Extremadura, Andalusia, Galícia i el País Basc.
El ràpid creixement d’aquest esport va fer que el 25 de juliol de 1991 es creés a Madrid la Federación Internacional de Pàdel sota la presidència de Julio Alegria Artiach, i que el 1992 es disputés a Sevilla la primera edició del Campionat del Món de Pàdel amb la participació d’onze països. El mes de maig de 1993 el Consejo Superior de Deportes va reconèixer el pàdel com a modalitat esportiva, i un any després es va aprovar la constitució de l’Agrupación Española de Pàdel, que finalment es va constituir en Federación Española.
A Catalunya, el pàdel va arribar a mitjans dels anys vuitanta. Va viure una primera expansió en els noranta i des de la creació de la Federació Catalana el 2004, ha crescut de manera espectacular en nombre de clubs, llicències federatives i practicants.
El pàdel enganxa. És un esport que es juga en parella (poden ser mixtes) i que fomenta les relacions socials. El pot practicar gent de diferents edats, a l’aire lliure o en espais tancats.
Al jugar-se en una pista de dimensions més reduïdes que les de tenis, els desplaçaments no són tan llargs i la força que requereix tampoc. Cal més tàctica i tècnica. Els punts es guanyen amb agilitat, rapidesa i intensitat, que fan del pàdel un esport divertit i gratificant, apte per jugar amb els amics o la família.
