Tal vegada els últims mesos ens haurem fixat, quan estem a punt d’agafar la mànega de l’estació de servei, en uns símbols i unes lletres que apareixen tant als assortidors com a les mateixes pistoles de recàrrega. Són, per exemple, un E5 posat en un cercle; un B7 introduït en un rectangle; o un H2 col·locat en un rombe, entre altres.
L’aparició d’aquests adhesius es deu a l’entrada en vigor, l’octubre passat, d’un nou etiquetatge obligatori impulsat per la Unió Europea. Aquest busca igualar, en tots els països comunitaris, la manera com els consumidors identifiquen els combustibles. La directiva europea marca que aquestes etiquetes també han de ser visibles a la tapa del dipòsit dels vehicles nous (és a dir, els comercialitzats per primera vegada o matriculats a partir de l’octubre passat). La normativa afecta els turismes; els ciclomotors, motos, tricicles i quadricicles; els vehicles comercials (lleugers i pesants); a més dels autobusos i els autocars. En qualsevol cas, a cada combustible li correspon un signe determinat.
La gasolina, un cercle
Aquesta font d’energia es representa amb un cercle i les següents inscripcions: E5, E10 i E85, en que l'”E” significa “etanol” (un biocombustible) i els números tenen a veure amb el percentatge màxim d’etanol que porta aquella gasolina (un 5 per cent, en el cas de l’E5; un 10 per cent, per a l’E10; i un 85 per cent, a l’E85.
El gasoil, un quadrat
Representat amb un quadrat hi ha el gasoil. Hi llegirem la lletra “B”, de “biodièsel”, i les inscripcions B7 o B10 (en funció del percentatge de biodièsel). Una tercera etiqueta quadrada duu les lletres XTL, per al dièsel sintètic, fabricat a partir de material fòssil o renovable.
Els gasos, amb un rombe
És la figura geomètrica usada per als combustibles gasosos. Al seu interior hi ha quatre tipus de lletres: H2 (per a l’hidrogen); CNG (gas natural comprimit); LPG (gas liquat del petroli) i LNG (gas natural liquat).
