Sergi Castells, treballador públic i activista
Va estudiar el grau de Ciència Política i Gestió Pública i ara està acabant un màster en Gestió Pública. “Sempre m’han atret els temes de gestió, ja des de petit”, explica, i recorda que “era aficionat a jocs tipus PC Futbol” però des del vessant de gestionar un club i no per jugar els partits. “M’agradava més l’entorn que el mateix fet del joc”, afegeix.
Primer va fer dos graus mitjans, un de Comerç i un d’Administratiu i un superior d’Administratiu. Abans d’acabar els estudis, va entrar d’interí a la Universitat Autònoma i, posteriorment, va fer oposicions i va guanyar una plaça. Dedicar-se a la política no ho contempla. “No m’agrada cridar l’atenció. Prefereixo treballar a les sales de màquines. M’agrada més fer que les coses passin”.
Minyons forma part de la seva vida i fa quinze anys que va començar a anar-hi. Creu que pertànyer a aquesta colla “no és una filosofia, però és una manera de veure el món, un entorn, i moltes hores de feina, moltes hores de treball, per un objectiu, i per celebrar-ho, conjuntament”. Afirma que “el que enganxa és el repte següent”. Més que participar en les construccions, S’encarrega, “bàsicament”, de la comunicació, tasca a la qual no li agradaria dedicar-se. “És molt diferent intentar realçar una cosa que fas a explicar purament la realitat”, diu.
Opina que “moltes vegades, el sector públic és l’avantguarda de les millores laborals” i que, a vegades, “està molt mal vista perquè tothom vol aspirar a les condicions del funcionari”.
