Juan Martín, guitarrista i professor
“Quan tenia cinc anys el meu pare va posar un vinil de Pink Floyd a casa i allò em va canviar i vaig pensar, he de tocar la guitarra”, rememora. Tot i que en demanava una, no arribava fins que n’hi van comprar una de joguina. La confirmació va ser amb uns amics de Can Parellada amants del heavy, escoltant el grup Metallica i el guitarrista Ingwie Malmsteen en un casset.
Li van regalar una guitarra per al seu aniversari. “Al principi estava tocant la guitarra dotze hores cada dia. Era entre passió i bogeria”, detalla, si bé amb el temps es va adonar que no calien tantes hores i que “no és important les hores que et passes amb l’instrument, sinó com te les passes aquelles hores”, manifesta. Va començar a fer classes de guitarra a amics i a treballar a un estudi, però no creia en el que feia i ho va deixar. “Si perverteixo el que més m’agrada a la vida, que és tocar la guitarra, en quin tipus de persona em convertiria?”, es pregunta.
Després d’altres feines, amb concerts per tot arreu inclosos, va ser un dels creadors de l’Escola de Música Cromàtica, un centre “per a tothom i perquè aprenguin el que vulguin”. “Està demostrat que quan realment toques el que tu vols, aprens més i molt més ràpid”, opina. A més d’ensenyar a aquesta escola, també treballa a una botiga especialitzada de Barcelona, Fanatic Guitars.
“Quan era més jove no hi havia tantes escoles de música com ara” i li hauria agradat trobar-se gent que l’ajudés. Per això, recomana: “Sigues la persona que necessitaves quan eres jove”.
