Marta Torra Llorens, psicòloga de l’associació Sentim
“Vaig estudiar Psicologia per diverses raons. Una d’elles és perquè sempre se m’ha donat molt bé el tracte amb la gent. I l’altra és per intentar ajudar els altres”, declara. Va tenir clara la seva vocació arran de la malaltia de la seva mare i “vaig entendre el patiment i que importants eren les emocions quan una persona pateix i també com els professionals sanitaris pateixen també pels seus pacients”, diu.
Quan comença la carrera no té clar cap on anirà i, a la vegada, es treu un màster en Comunicació i Llenguatge. “Soc coach, m’he especialitzat en emocions”, detalla. Al principi estava enfocada al sector social i el de l’empresa, al qual es va dedicar uns anys i encara fa coses. Va tenir una consulta durant quinze anys a Barcelona que, amb la crisi de 2008 i altres motius, va deixar.
Més tard, conèixer al Jordi. “Els dos fèiem coses amb emocions, treballant amb malalts” i ell li va parlar d’un projecte, l’Associació Sentim i la van tirar endavant. Una part es dedica a fer grups multifamiliars per a famílies amb malalties cròniques i amb discapacitat intel·lectual. Diu que, ara, ”el que et trobes és a gent a qui han inculcat que s’ha de ser feliç. I a la vida no s’ha de ser feliç. A la vida s’ha de sobreviure” i assenyala també que en molts aspectes “veig que s’està perdent el sentit comú” i, per tant, “el sentit crític”.
“És dur, però és molt satisfactori perquè veus que hi ha molta necessitat. La gent es va aïllant, a vegades per desconeixement del seu entorn” i agrega que “en general, ara hi ha molta contenció”.
