Berta Marcet, una terrassenca més
“M’encurioseixen molt totes les coses que passen al meu voltant” i, es va decidir per estudiar Sociologia, sense cap objectiu per a quan acabés, sinó “pel simple gust d’aprendre”. Va acabar la carrera l’any 2008, “en plena crisi” i, llavors, “em cau a sobre tot el pes de la realitat” davant de “tots els somnis que tenia”. I es va posar a treballar “de mil coses” fins que va decidir “fer el màster de professora”, a Girona, on va viure un any.
Va començar la seva etapa de docent a l’Escola Pia i després va passar per La Llar. Ara està al Nicolau Copèrnic, on a més de fer de tutora, és professora de Geografia i Història. “Tinc la millor feina del món. És realment vocacional i m’encanta”, apunta. Afegeix que “és un món fantàstic, malgrat que el sistema educatiu té molt marge de millora”.
A més, és una feina que “em permet descobrir moltes altres coses, perquè tinc temps” i està vinculada en altres activitats, com el projecte del Condicionament o formant part de la junta de l’Àliga, entre altres. Diu que “a mi, la vida petita de Terrassa m’agrada molt” i significa “no fer grans coses, fer les que t’agradin, però petites, anar picotejant una mica de tot arreu”. Tot i que detalla que “amb el temps estic aprenent a també gaudir de no fer res” agrega que “per a mi la vida és participar i no m’agrada perdre el temps”.
“Sempre vaig amb una llista a la butxaca de coses per fer. Normalment, sempre tinc moltes coses i vull apuntar moltes coses i no vull que se’n passin els terminis. I la vaig refent”, explica.
