Glòria Vilà, economista
Prefereix més dir-li dibuix urbà que que “urban sketcher”, perquè “això dels anglicismes no m’agrada gaire”. Arran de la pandèmia, recorda, “vam tenir molt temps tots i em vaig dedicar a buscar informació per internet, gent que feia cursos i que compartia el seu coneixement per tutorials que feia” i va començar a dibuixar en una llibreta. Ja s’havia interessat per això abans, quan “veia gent que anava de viatge i en lloc de fer el seu àlbum de fotos portaven una llibreta amb dibuixos que havien fet als llocs on estaven”.
Participa amb altres “urban sketchers” i comenta que “fem trobades mensuals, el primer dissabte de cada mes i, normalment dibuixem coses d’aquí de Terrassa o un espai nou que s’obre”. A vegades pinta a casa, però, generalment, ho fa a fora. “És sortir a dibuixar quelcom, sense cap pretensió de dedicar-t’hi. És una afició”, apunta i afegeix que “hi ha gent que diu que no sap dibuixar i és un tema d’exercitar-ho”.
En realitat, diu, és de “números” i va estudiar Econòmiques, després de fer Empresarials. “Tens, potser un perfil més de números, però després també tens un perfil més creatiu”, diu, i opina que “tothom té una part que és més de seguir unes normes i una altra que és més deixar anar la teva creativitat”. Fer una exposició, actualment, no ho contempla.
Les trobades amb altres “urban skecthers” van bé per compartir i li fa gràcia i troba curiós el fet que, quan pinten una mateixa cosa, “tothom fa un dibuix que és totalment diferent”.
