Carlos Yébenes Zafra, empleat d’entitats financeres prejubilat
Posa de manifest que va entrar a la universitat “quan la gent ja surt”, quan tenia 25 anys. Es va diplomar en magisteri i empresarials i comenta que treballava en una impremta i tenia molt clar que “volia sortir” d’allà i tenir “una feina més qualificada i amb més recorregut”. No ha exercit mai de mestre i, després de la impremta, va entrar a l’extinta Caixa Terrassa i hi ha estat gairebé trenta anys, fins que el van prejubilar.
“Vaig enviar el currículum i em van agafar i hi he estat 28 anys. Mai he estat de car al públic, sempre en serveis centrals o departaments interns”, assenyala. Li ha agradat aquesta taca perquè “no soc comercial, soc més de laboratori que no de camp”. En la feina que feia “els teus clients són les mateixes oficines. He parlat amb molta gent durant molts anys sense veure’ls la cara”, afirma.
Va viure totes les fusions, primer quan va ser Unnim i, més tard, quan s’hi va quedar el BBVA. Està satisfet de tots aquests anys fins que li va arribar la possibilitat de la prejubilació, quan tenia 55 anys, i la va acceptar. “Mai vaig pensar en la prejubilació i em va arribar i estic encantadíssim. M’han regalat temps i m’ha tocat la loteria”, admet. Opina que el món de les entitats financeres ha canviat molt i que “abans, anar a les oficines en dèiem anar a les trinxeres i ara la gent vol anar-hi”.
Potser “és injust” respecte a altres persones la prejubilació, però diu que “m’ha tocat a mi i no ho desaprofitaré”. Tot i que li van dir que li costaria adaptar-se, apunta que “a mi em va costar poc”.
