Joan Boada, músic i enginyer
Explica que la seva mare “havia volgut ser cantant” i a casa la sentia cantar. Estudiava a l’Acadèmia Maragall i allà es va apuntar a una “mena de tuna, mixta” que hi havia i va aprendre a tocar la guitarra i una mica el llaüt. Més tard, va formar part del grup Terra-Rassa, més aviat pop, fins que es va tornar “més folk”. “D’aquesta última època, va ser l’embrió de La Carrau”, un grup que va tenir molt èxit i que va durar dinou anys.
Van publicar quatre discos i van participar en esdeveniments musicals de renom i durant uns quatre es van dedicar enterament a tocar, fins que ho van deixar, l’any 2016. “Quan ho vam deixar vaig passar un dol. “El meu estat natural era sobre l’escenari, no a baix i quan vens d’una activitat bastant canyera i ho deixes, ho trobes a faltar”.
Ara ha engegat un nou projecte, amb el grup Eskamot Folk, en el qual també toca el seu fill Oriol. “És un grup una mica intergeneracional”, detalla. Li fa la sensació que el folk “s’ha estancat una mica” i no hi ha grups de música d’arrel com fa uns anys. “Ara costa més trobar-te grups de folk a les places de les festes majors dels pobles”, apunta, i ho atribueix a la indústria. “Fer cançons al final és com una loteria, i si n’hi ha una que agrada, t’ha tocat la loteria, i això no vol dir que sigui millor que una altra”, assenyala.
A principis de l’any passat, amb el seu nou grup, van editar un EP, titulat “Fent Ruta!”, i han gravat un videoclip. Estan començant a projectar un LP que “encara no té nom”, detalla.
