Glòria Majó, professora de llengua catalana
El d’enguany, és l’onzè curs que fa classes a l’IES Montserrat Roig. Suposa que el fet que dues germanes seves es dedicaven a la docència i que treballar amb gent jove li agradava, la van decantar per aquest camí. Es va llicenciar en Filologia Catalana. Va començar a fer classes extraescolars d’anglès i amb el pas dels anys “vas aprenent la professió, a controlar l’alumnat, que això és molt important. I estimar l’alumnat i estimar la professió”, detalla.
Després de treballar a alguns centres, va fer oposicions i va guanyar una plaça com a professora. Va passar per diversos centres fins que va aterrar al Montserrat Roig. Considera que “els canvis t’arriben, a vegades, perquè dius, ja en tinc prou, però van molt bé, perquè comences de zero i vas coneixent a la gent i coneixent-te a tu”. Fa classes de català a secundària i ha fet de tutora, de coordinadora de nivell i pedagògica i, ara, és cap de departament.
Remarca la importància de “l’hàbit” i que “el més intel·ligent no és el que ho supera tot, és el que va treballant i treballant”. Diu que “la vida és un aprenentatge i l’ensenyament és un aprenentatge. Està clar que si no t’agrada, malament, perquè els nens i els adolescents són complicats”. Afegeix que “sempre deia que el dia que no me’ls estimi, plego. De moment, no m’ha passat”.
Opina que el més important en la seva professió és “estar bé amb els companys, sobretot” i agrega que “pots estar en un institut de màxima dificultat, però si amb els companys estàs bé, tot s’aguanta”
