Gerard Pla, artista
Després del batxillerat artístic, va formar-se en Il·lustració i després en “arts aplicades al mur”. Fa murals per encàrrec, com a l’Antic Poble de Sant Pere o al nou local de Minyons, colla a la qual pertany fa anys, però també en fa dins del seu activisme que, afirma, “el porto a dins”. “Últimament, n’hem fet bastant per Palestina”, explica.
“Des de ben petit, quan arribava de l’escola em posava a dibuixar i sempre he tingut una passió, però no soc un obsés, no estic tot el dia pintant”, comenta. La inspiració quan fa un mural depèn de “si és una obra pròpia, me’n vaig més a alguna cosa surrealista o alguna imatge que em ve al cap” i si va més enfocat a una cosa més concreta, s’adapta per “si he de fer-ho més realista o menys”. Assegura que “quan comences a crear entres en un món introspectiu total i et pots perdre allà durant moltes hores” i afegeix que, sobretot, li agrada molt fer-ho de nit.
Tot això ho ha anat combinant amb la integració social, una carrera que també va estudiar i que ha exercit. “Sempre he tingut aquest vessant social, aquesta motivació d’intentar aportar a què hi hagi un canvi social i acompanyar a persones que estan en risc d’exclusió”, apunta. “Això d’estar present als carrers, de conèixer els teus veïns, de fer una mica de xarxa de barri i tot això, s’ha perdut bastant, penso”.
Està immers en un projecte, amb l’Albert García, que es diu “A cau de mur”. “És participatiu, per a centres educatius o a altres centres, per apropar el muralisme a col·lectius o persones”, diu.
