Enric Ramírez, comunicador
Va estudiar Periodisme. El va ajudar a decantar-se per a aquesta formació que “entrevistar és un gènere que m’agrada molt, conèixer les persones, conèixer també els seus oficis, com entenen el món, la vida”, diu. Va passar per TV3 i l’agència EFE, quan va acabar els estudis i, després, va treballar més en el camp de la comunicació corporativa. Va estar a la Cecot, en el grup de l’editorial Planeta i, en l’actualitat, està a la Cambra de Comerç de Sabadell.
En aquestes tasques de comunicació corporativa se sent còmode perquè “explotes moltes eines” i li dona “un bagatge curiós i força dispar” respecte a estar a una redacció o cobrir rodes de premsa. “Al final és això, entendre a persones, entendre quin és el seu missatge, què és el que volen i saber traslladar-ho de la millor manera”, agrega.
Veu el periodisme actual amb preocupació i apunta que “amb el context digital potser s’està perdent una mica al nord en el sentit que ara tothom pot ser periodista, tot pot ser notícia i tothom pot fer notícies, siguin verdaderes o falses”. Creu que el periodisme ha de trobar la manera de “defensar la bona praxi i no tant cercar la immediatesa” i lamenta que “és més fàcil generar contingut negatiu i impactant que informar sobre la realitat i descriure els fets i conèixer les persones”.
Les xarxes socials li semblen positives, però alerta de les coses negatives. “Hi ha molt “influencer” que vol acaparar l’atenció i fer-se famós a base de dir les primeres barbaritats que li entren al cap”.
