Ángeles Cano, mestra de l’Escola Bisbat d’Ègara
“Des que tenia 12 anys que vull ser mestra. És la meva passió”, afirma. I considera que en aquesta professió “no només ensenyes, també aprens moltes coses”. És de Blanca, un poble de la província de Múrcia i allà es va formar com a mestra i, després, va estudiar Pedagogia mentre no tenia feina. Feia classes particulars a casa i també a Càritas.
En un viatge a Bolívia, amb SETEM, va conèixer a l’Òscar, un terrassenc que també hi havia anat a través d’aquesta ONG. Era l’any 2000 i, dos anys més tard, es van casar i es va traslladar a viure aquí. “No em va costar fer el pas de venir aquí, no em va costar. L’únic que sí que em va costar és acostumar-me”.
Va començar a treballar a l’Escola Pia i, més tard al Sagrat Cor. “A mi, a Terrassa sempre m’han tractat molt bé”. Es va treure el nivell C de català i es va presentar a unes oposicions i va entrar a l’Escola Bisbat d’Ègara, on encara exerceix de mestra. En l’actualitat, a cinquè de Primària.
Està encantada a la ciutat i assegura que “en realitat, no canviaria Terrassa per res”. Fa les classes en català, llengua que domina i utilitza en el seu dia a dia. De la seva feina el que més l’atrau és que “acabes fent un lligam” amb els alumnes que, a l’inici de curs, “no coneixes de res”. I a vegades els pares i mares “els fem grans amb responsabilitats” que no toquen.
Forma part de la companyia Qollunaka Teatre, però assenyala que “a mi m’agrada anar a assajar, passar-m’ho bé, però no tenir la responsabilitat aquella de tenir un paper molt llarg”.
