Erik González Serna, president dels Diables de Sant Pere Nord
De petit, en el barri de Sant Llorenç, on va créixer, va començar a sentir-se atret pels diables i, amb els amics, participaven quan hi havia actuacions. “Sentia els tabals i en venia una cosa a la panxa…”, recorda. Cada vegada es va anar interessant més per la cultura popular en general, tot i que la seva família no hi participava. “Més aviat ha sigut al revés, que jo els vaig ficar” en aquest món.
Amb uns amics van reactivar la colla de diables del barri, que feia uns anys que ja no sortia per la Festa Major. El grup va créixer fins que hi va haver una escissió i comenta que “ho vam decidir perquè no era viable seguir allí, amb tanta gent i dues colles en un mateix barri”. I, finalment, i van marxar a Sant Pere Nord. “Portem deu anys de creixement, si bé hi ha hagut etapes difícils”, assegura.
Per a ell, formar part dels Diables de Sant Pere Nord “és una manera de viure i ho faig perquè m’agrada i perquè ho sento. El dia que deixi de passar-m’ho bé, que ho vegi com que ja em pesa, ho deixaré i no miraré enrere”, diu. No es veu fent de president de la colla per sempre i apunta que, a vegades, “costa ser constant”, encara que té molt clar que “la constància es el que et fa ser millor”. Li agrada el foc, si bé diu que “no som piròmans”, però “és una adrenalina que portes dins i crec que amb poques coses et passa”.
La creació de la colla infantil li suposa un gran orgull i afirma que li encanta ensenyar als més petits i “endinsar-los en la cultura popular, com van fer amb mi. Des de fora es veu diferent”.
