Xavier Piñas, il·lustrador i escriptor ocasional
“Jo era el típic nano que es passava el dia guixant els llibres a l’escola. És una història molt típica i molt tòpica, però és certa”, comenta. D’adolescent també es va interessar per la zoologia, però tenia clar que volia dedicar-se a dibuixar i les il·lustracions. Va formar-se en disseny gràfic, perquè llavors no hi havia aquesta especialitat.
Va començar fent animació, “de colorista”, a la sèrie “Mofli, el último coala”, i més tard va col·laborar en un llargmetratge, “Despertaferro”, i després a la sèrie “Les tres bessones”. Va treballar per a estudis de disseny i va fer una mica de tot, i també va treballar per a la Creu Roja i a agències de publicitat i a editorials.
“Em sento molt còmode fent publicitat, perquè és una feina molt anònima, però molt versàtil” i ara també es dedica força al retoc fotogràfic. “En el món editorial m’ho passo molt bé” perquè no només és il·lustrar, sinó també “generar petits universos i és molt estimulant”. “No em tinc per artista, i tenir habilitat i ser artista són dues coses diferents”, apunta. El món de la il·lustració a les editorials ha canviat i “hem passat del virtuosisme a la senzillesa”.
També escriu, activitat que li havia agradat de sempre, i publica els seus llibres a l’Editorial Base. L’últim, “Éssers Màgics de Catalunya”, amb 21 éssers, amb un personatge inventat com a eix.
“Molta gent es pensa que t’ho encarreguin és menys artístic i, en realitat, el que t’ho encarrega et demana que et posis en el seu cap i fas el que ells volen com vols tu”, seguint les pautes marcades.
