Joan Pérez i Ventayol, director de l’Escola d’Arxivística de la UAB
Admet que en principi, a l’època de BUP i de COU, no tenia del tot clar cap a quina formació decantar-se, però “un professor en aquella època a l’institut, que realment t’impacta”, diu, el va conduir cap a Història. La carrera li va anar “molt bé” i en acabat, va decidir fer el doctorat, si bé, quan l’estava començant a fer, “vaig prendre la decisió que havia de saber fer alguna cosa més enllà de la història” i va decidir-se pels estudis arxivístics.
Feia poc que s’havia creat aquesta Escola d’Arxivística a l’Autònoma i la transformació digital picava amb força la porta i les possibilitats professionals eren molt grans. El doctorat el va fer tractant un tema poc recurrent, com és “la qüestió jueva a Catalunya al segle XX”. És un tema que continua treballant i assegura que “la societat és diversa, és complexa i està formada per diferents mirades, una de les quals és aquesta, la dels jueus”.
Després d’algunes feines, “va sortir una plaça de professor a l’escola d’arxivística on jo havia estudiat” i va fer el canvi. I ara és el director. Sobre les tasques de gestió afirma que l’atrauen, però opina que “té elements complicats i has de tractar molta gent també i això té la seva part espinosa”. Afegeix que “també et comporta haver de fer moltes coses alhora i aquesta diversitat crec que és el que trobava a faltar”.
És una persona molt activa i “he participat en temes de difusió de la llengua, en moviments polítics vinculats a la ciutat, en grups de música, canto” i també forma part de Terrassa Glosa.
