Ester García, escriptora i infermera
El seu pare llegia molt i “té una biblioteca enorme i a tots dos sempre ens ha agradat llegir”, diu. D’aquí li ve la seva passió per la lectura i per escriure. Va començar a fer alguns “petits poemes”, però ho duia en secret “perquè no ens enganyem, la poesia no és una cosa popular”.
Recorda que “les primeres vegades que vaig dir que escrivia poesia, la gent se’n reia. Sembla que la poesia és com una cosa com antiquada” per a molta gent. Comenta que escriu “poesia “underground”, una poesia per a tothom” i és del parer que “la poesia està a tot arreu i ens envolta”. Creu que, davant de la pregunta què és la poesia? La resposta és que “és com l’amor. Ningú no sap dir què és”. I l’any 2023, va publicar el seu primer poemari, “Flor del caos. Poemas desesperados”. I a principis d’aquest any, el segon, titulat “Vórtice al Infierno. Poemas desesperados 2”.
En les seves poesies “sempre toco les emocions, però més aviat les emocions límit, quan estem a dalt i quan estem a baix”, detalla. Considera que “la poesia la consumeix el poeta. Els lectors no acostumen a comprar poesia”. Escriure, per a ella, és un bàlsam, “una cosa que em porta pau. L’escriptura és com una porta oberta a algun lloc”, opina. Treballa d’infermera, tot i que volia ser veterinària, però no va poder ser i ara s’està formant en Psicologia.
Actualment, està immersa en el seu tercer poemari, però va una mica “sense pressa”. També ha escrit històries curtes o contes i també està treballant en un llibre de relats. Es defineix com a autodidacta.
