Mercè Corbera, jubilada
Va estudiar Comerç en uns temps en què les noies semblaven abocades a fer de “secretàries” i poca cosa més. “Per qüestions de relació familiar i tot plegat, vaig començar a fer projectes d’enginyeria”, una tasca que va durar uns vint anys. L’empresa es dedicava a projectes d’enginyeria tècnica industrial i diu que “al llarg de la vida et vas formant i vas aprenent coses i et vas encarrilant cap on anar”.
Es va introduir en el món de Rialles, quan aquesta entitat que organitza espectacles dirigits al públic familiar feia el desè aniversari, animada per una amiga. “Sempre he estat interessada en el tema de la cultura i amb aprendre coses” i va ser-ne la responsable durant uns anys, amb un equip que “ens ho passàvem molt bé i que treballàvem molt”. “Va ser molt maco perquè veies que la gent tenia interès a educar els nens d’una manera diferent”, diu.
A partir d’aquí, es va anar involucrant en altres coses de cultura, com el Carnestoltes o la Primavera Eròtica i també va tastar el món de la política. Va ser regidora, primer d’Hisenda i després d’altres, però no va militar a cap partit. “Vaig entrar sent independent i vaig sortir sent independent”, afirma. L’experiència va ser “molt enriquidora” i remarca que “a Terrassa hi ha una gran activitat i les entitats fan una labor social estupenda i amb molts valors”.
Fa un temps que es va jubilar. Recorda molt la seva etapa a Rialles, de quinze anys, i opina que “quan fas les coses amb voluntariat, sense gens d’interès personal, són molt espontànies”.
